GUILLEM ROVIROSA
Deixa un comentariGuillem Rovirosa i Albet fou un sindicalista, escriptor i propagandista catòlic, fundador de les Germandats Obreres d’Acció Catòlica (HOAC). Va néixer a Vilanova i la Geltrú el 4 d’agost de 1897. Era el tercer fill de la casa pairal de Rocacrespa, entre Vilanova i Castellet.
Començà la carrera d’Enginyeria a Madrid, però en 1915, arran de la mort de la seva mare, tornà a Barcelona i estudià a l’Escola Industrial, on es titulà com a tècnic en electricitat. Cap al 1930 en fou professor.
Feia conferències per demostrar la inexistència de Déu i participà de l’espiritisme i la teosofia. Va estudiar totes les religions. Al 1932, a París, on havia venut una patent per al cinema, en sentir una prèdica del cardenal Verdier i llegir la Vie de Jésus de François Mauriac es va fer catòlic.
L’any 1933, per raons laborals, va anar a viure a Madrid. Durant la Guerra Civil fou nomenat pels seus companys president del consell obrer de l’empresa on treballava, per la qual cosa, al final de la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó. Tan sols hi va estar un any.
Veient la superficialitat del cristianisme dels obrers, el 1946 fundà les Germandats Obreres d’Acció Catòlica per vincular Església catòlica i classe obrera. Pretenia formar militants cristians amb consciència de classe, que no es supeditessin als empresaris ni a l’Església oficial vinculada al franquisme, intentant trobar una alternativa al capitalisme i al comunisme.
Fou l’iniciador del comunitarisme, del que publicà el manifest el 1948: proposava que, en cas de necessitat, els béns havien de ser comuns. Les jerarquies eclesiàstiques i la política franquista no van acceptar aquesta teoria i van prohibir la circulació del manifest. Mai va renunciar de la seva catalanitat i des de Madrid deia “Sóc català i mai he pensat en dimitir, però Madrid és la lepra d’Espanya…a Madrid se l’ha d’atacar des de Madrid mateix….”, “El dia que m’adoni que somio en castellà, agafo les cames i cap a casa”.
El 1957 fou atropellat per un tramvia i se li amputà una cama. Visqué, des de llavors, al monestir de Montserrat, malgrat que viatjava a Madrid freqüentment. A Montserrat escriví alguns dels seus llibres i articles més importants.
Va participar en la formació del Moviment Cultural Cristià i la Internacional Obrera Catòlica. Impartí centenars de cursets, seminaris d’estudi i fundà butlletins i revistes. Publicà, entre d’altres, Cooperativismo integral (1959), El primer traidor cristiano, Judas de Keriot, el apóstol (1962) , De quien és la empresa (1964), Militantes obreros (1965) , Comunistas y cristianos .
L’any 1963 va visitar per darrera vegada Rocacrespa, i el 27 de febrer de 1964 moria a Madrid a l’edat de 67 anys a causa d’una embòlia cerebral.
Publicat a El 3 de vuit de 28 d’abril de 2017