Josep Arasa i Ferrer

De la resta de la façana cal destacar l’òcul situat al centre, just damunt la porta, que compta amb un vidre emplomat en el qual s’hi representa un colom. Més amunt, i presidint l’edifici, un petit campanaret d’espadanya d’un sol ull. De l’esglesiola se’n te coneixement amb data anterior al 1300, fou restaurada el 1627 i amb posterioritat a la guerra  de 1936-1939, duran la qual es va cremar un altar barroc amb una talla de Sant Pau.

Grabuac és una de les 16 entitats de població del municipi de Font-rubí. Un conjunt de cases fortament disseminades unides a la Fanga, caseriu del mateix municipi. Entre Grabuac i la Fanga hi vivien 129 habitants l’any 2011.

El 1179 el batlle de Vilafranca va vendre a B. de Gras Buach el pa i el vi que, de la seva batllia, sortissin per al senyor rei.  Buach és un nom irlandès, i  significa ‘victòria‘. Al segle XIV la quadra de Grabuac (Gras + Buach) era del prior del monestir de Montserrat. Al fogatjament de 1370 el monestir tenia set focs a Font-rubí, tres dels quals eren a Grabuac. A l’edat moderna, la baronia de Font-rubí es digué baronia de Grabuac. El 1541 n’era titular Magdalena de Palou, que fou succeïda pels Fiveller de Palou, els Hospital, els Merlès i els Erill, fins que, a la primera meitat del segle XIX, passà als marquesos de la Manresana, darrers senyors jurisdiccionals del terme de Font-rubí.

A principis de segle XX, el desenvolupament econòmic i social del sector vitivinícola lligat al fervor modernista va fer que moltes cases i masies del Penedès fossin remodelades seguint els patrons d’aquest nou corrent. Aquest és el cas de Can Colomer de Grabuac, edifici documentat des de l’any 1500. La construcció actual va ser alçada l’any 1790 i molt transformada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch l’any 1930. El mas, era propietat, des de la desamortització de Madoz a meitat del segle XIX, d’els Suriol i Casanoves; família que des de principis del segle XVII havien estat masovers de les terres dels Senyors de Font-rubí. La casa s’ordena simètricament a banda i banda d’un espai central on es troba una balconada. La decoració és plenament modernista amb les baranes de ferro dels balcons i les finestres, les ceràmiques a vegades amb la tècnica del picadís, i les vidrieres emplomades amb motius florals o vegetals. Adossada a la dreta de la façana podem veure la torre de planta circular feta de totxo vist i amb decoracions de ceràmica vidrada.

Publicat el 30-03-14 a El 3 de vuit