EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

5 de febrer de 2009
General
2 comentaris

FUNERAL PEL TURISME A CATALUNYA

A les muntanyes del Piemont, una bona mossa que depassava la trentena em demanava consell a propòsit de la seva propera visita turística a Barcelona. La dona estava esverada pel prestigi de ciutat insegura que tenia.

 

Entre els missatges provocats per la competència i les pobres realitats locals, la principal font d’ingressos de Catalunya s’enfonsa.

Depassats els importants nivells de creixement obtinguts en els darrers anys, les previsions actuals no poden ser més negatives. Segons les dades de l’Eurostat recopilades per la Caixa de Catalunya, el nostre país va ser el més gran receptor de turisme d’Europa,  desprès de l’Îlle de France-Paris (14.176.192 visitants l’any 2007). Catalunya  va rebre el mateix any 7.940.045 turistes. Lazio-Roma 6.820.225 visitants. Les Illes Balears 6.667.798 visitants. El Véneto 5.733.861 i el Tirol en va rebre 5.188.935.

El creixement va ser espectacular en els darrers anys, si l’any 2000 el 19.2% dels turistes que visitaven l’Estat es concentraven a Catalunya, l’any 2006 ja eren el 26%..

 

Però aquest miratge te peus de fang. Catalunya esta situada a la cua de l’Estat en despesa mitjana per turista. Els turistes gasten a Catalunya una mitjana de 634 euros, molt menys que els 1.100 euros que gasten a Canàries i molt per sota de la mitjana estatal, 857 euros. Xifra que ens demostra el fracàs de les campanyes de promoció o que aquestes, malgrat les declaracions grandiloqüents, s’han continuat fen per atreure turistes de baix poder adquisitiu. (segueix)

 

I ara els nostres gestors es troben en que els països emissors de turistes pateixen una crisi profunda, que afecta -sobretot- a les classes més populars, els nostres clients potencials. Que a Catalunya hem construït majoritàriament serveis adaptats al turisme de baix poder adquisitiu, que són escassos els serveis turístics de qualitat i que la nostra costa esta malmesa. Els gestors veuen com sorgeixen nous països amb millors productes, amb més serveis i amb millors preus. Constaten que disposem d’uns serveis de turisme rural sense definició, ni identificació, ni promoció exterior, i que l’han fet sinònim de turisme pobre. I que tenim una capital –Barcelona- receptora del 62,8% del turisme, que a cop de concessió ha anat perdent tot allò que la distingia.

 

Durant els darrers anys, els empresaris han acumulat beneficis i l’administració ha permès i ajudat una promoció al marge de les peculiaritats que podien fer de Catalunya un producte amb signe de identitat diferenciada; i ha tancant els ulls davant la competència d’unes regions turístiques que feien de la cultura el seu centre d’atracció, i es preparaven i mimaven els seus visitants.

 

Amb aquest negre esdevenidor i veien la incompetència que ha tingut l’actual Conseller per canviar de marrada i fer sentir aires nous en el sector, són poques les alternatives que ens queden si volem mantenir viva la industria que més treballadors contracta i que més capital genera a Catalunya. Alternatives que seran difícils d’assumir per les ments benpensants dels politics actuals, però que ja són les úniques que ens poden salvar: el turisme del joc, el del sexe i el del alcohol.

Malauradament, en aquets moments, ja no estem preparats per a rebre ningú més.

 

ESPANYA CONTRA EL PNB
22.09.2008 | 7.07
A General
Aquí sobra gent o què?
14.10.2010 | 11.10
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Enhorabona per aquest article sobre el turisme del que tant poc es parla a Vilaweb. Si a les xifres del nombre de turistes de Catalunya i les Illes hi afegeixes les del País Valencià, resulta que el nostre país és un del més visitats del món tant en termes absoluts com relatius. Respecte de la mossa del Piemont et recoman TV Vilaweb on un escriptor italià parla de la percepció que tenen els seu compatriotes d’allò que alguns d’ells anomenen la ‘Costa Nostra’ (afegesc que Formentera a l’estiu és italiana). I del turisme d’espardenya, què dir? Tristament és cosa silenciada que les Illes a Alemanya són conegudes com a destinació de les ‘putzfrau’ o dones de neteja (amb tots els meus respectes sense ironies per a les dones de neteja).

  2. Lamento discrepar de la teva anàlisi. No es pot fer caure el gruix de la culpa en l’administració autonòmica, quan qui realment és el responsable d’aquesta crisi és un empresariat que, com sempre, ha buscat el guany fàcil i immediat (entre el totxo de la costa i l’esquer de les tres esses -sol, sexe i sangria-). La Generalitat, sé de què parlo perquè he estat part implicada, ha dedicat tots els esforços a fomentar el sector turístic en dues direccions: la promoció del turisme de més poder adquisitiu, basat en la qualitat (cultural, gastronòmic, identitari…) i la reestructuració del turisme tradicional de sol i platja, basat també en un augment dels nivells de qualitat.
    Aquesta és la realitat, una altra cosa és que el sector privat (i els Ajuntaments, no te’ls deixis…) hagin tirat pel dret, amb les conseqüències funestes que tu pronostiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.