FRACÀS DE LA POLÍTICA AGRÀRIA DE LA GENERALITAT

Deixa un comentari

La baixada dels preus agrícoles impossibilita la vida dels pagesos, obliga a l’abandonament de les terres i al tancament de moltes cases. (segueix)

Al llarg dels anys, i en especial aquests darrers, l’equilibri territorial tan sols ha estat un eslògan promocional utilitzat pels polítics durant la seva campanya electoral. Avui, quan el desenvolupament de les nostres zones rurals s’ha limitat al desenvolupament agrícola -segons l’estructura administrativa del govern de la Generalitat-, l’abandonament del nostre territori interior es cada cop més manifest.


Per tal de dissimular la seva voluntat electoral metropolitana, el PSOE de C va canviar el nom de la Conselleria d’Agricultura pel de Agricultura, Alimentació i Acció Rural, afegint a  la seva llista de direccions generals la de Desenvolupament Rural, constrenyin així totes les accions tendents a la millora de les zones interiors del país a les actuacions agrícoles.

 

El conseller Llena, partidari de la inoperància i del lliure mercat, ha portat al sector fins els límits de la subsistència. Cap pagès podrà subsistir un altre any amb la mateixa gestió. Les baixades de preus percebuts pels pagesos segons un índex facilitat per la pròpia conselleria, es esfereïdor.


Segons aquesta relació els cereals es paguen al pagès un 20,5% menys que l’any passat, les lleguminoses un 18,1% menys, els tubercles un 35,3% menys, els cereals industrials un 18% menys, els farratges un 11,1% menys, els cítrics un 2,1% menys, la fruita fresca un 13,2% menys, la fruita seca un 41,1 % menys, les hortalisses un 8,1% menys, el vi i most de raïm un 12,9% menys, l’oli d’oliva un 27,5% menys, la llet un 22,7% menys, els ous un 5,6% menys, la llana un 22,2% menys. El porc d’engreix continua a la baixa seguint el mateix desenvolupament que la mitjana dels anys 2005-2007. Excepcionalment les flors han pujat un 3% i la carn de conill un 8,7%.

 

Qui pot viure amb aquests preus? Dubto que el conseller acceptes una baixada del 41,1% del seu jornal com han d’acceptar els pagesos de la fruita seca.

 

Entretant  la pagesia ha d’abandonar el camp -amb el silenci còmplice dels mitjans de comunicació de la ciutat- i la Conselleria tan sols realitza les obres heretades d’administracions anteriors.  Transforma en regadiu bona part de la Terra Alta i continua amb el canal Segarra-Garrigues que portaran aigua a unes terres quan ja no quedaran pagesos per treballar-les.

Ultra aquestes obres i la justificació de la globalització, no s’ha vist cap acció decidida a fomentar el consum de productes catalans, de productes de proximitat, o de productes etiquetats en català. No hi ha cap foment del cooperativisme per a la venda directa dels productes, no hi ha hagut cap gestió davant els ajuntaments per l’excepció d’impostos d’aquells pagesos que venguin directament els seus productes els dies de mercat. No s’ha fomentat l’artesania alimentaria. No s’ha incentivat la creació d’empreses transformadores o conserveres, i així els nostres tomàquets o la nostra fruita estan en mans de les industries conserveres navarreses, etc, etc.

 

Ni en temps del franquisme, mai com en aquests darrers anys la pagesia catalana havia estat tan maltractada. Possiblement la política agrícola del PSOE de C tingui molt a veure amb la distribució territorial del vot a Catalunya.

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 20 de novembre de 2009 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.