FOC A L?ARBOÇ!!!

Deixa un comentari

La Festa Major de l’Arboç s’escau el quart diumenge del mes d’agost. Una de les representacions tradicionals més reeixides i prestigioses de la festa és la que fan, des de fa més de cent anys, el Ball de Diables.

Els Diables són un ball parlat que la nit de la Festa Major balla una espècie de dansa macabra espectacular on “cremen les seves carretilles saltant en cercle de forma continuada a la plaça Major de la població(Salvador Palomar), en tant que escampen arreu el seu crit: Foc a l’Arboç!!!. Ultra la carretillada els Diables mantenen viva la tradicional representació teatral que, a cop de versots, esdevé el flagell crític contra els estaments i és l’expressió de les actituds i ideologies del col·lectiu de dansaires.

L’any 1976 la festa major del poble fou especial. Va ser l’any de la Marxa de la Llibertat, una mobilització pacifista que va recórrer Catalunya amb l’afany de sensibilitzar la població amb els principis de la unitària Assemblea de Catalunyallibertat, amnistia i estatut d’autonomia”.

Feia escassament un any de la mort del dictador i les autoritats del moment la van prohibir i reprimir. Durant aquells dies festius a l’Arboç, igual com a totes les poblacions on va passar la manifestació, és van veure guàrdies civils. Els marxaires no van poder realitzar cap altre activitat “subversiva més que repartir clavells entre la població recordant el Portugal del 25 d’abril.

Els diables arbocencs es van fer ressò de l’esdeveniment i van dedicar els següents versots al veí que impulsava el pas de la Marxa de la Llibertat pel municipi:

En aquest poble hi ha un xicot que fa molta nosa, porta barba, busca camorra, i li agrada corre davant les porres.

En una situació política tan delicada i repressiva com la que es vivia, aquesta disbauxa oratòria i temorenca, va tenir greus repercussions en la persona a qui anaven dirigits.
L’any 1988, quan alguns d’aquells diablots ja tenien llocs de responsabilitat municipal, van impulsar  l’acurada edició d’un llibre titulat “El ball de diables de l’Arboç”que descriu cronològicament la vida de la colla. Per tapar les seves vergonyes expliquen aquells fets de la següent manera: “La Festa Major d’aquest any  (1976) tingué una circumstància especial pel fet que durant els dies que va durar es va acollir una de les columnes de la Marxa de la Llibertat . El Ball de Diables va col•laborar amb els elements d’aquesta mobilització patriòtica, però tingueren alguns problemes amb la Guardia Civil. La democràcia encara no estava del tot assolida.”(pag 105).-
El poder té la tendència a manipular la historia fins reescriure-la al seu gust i lloança, a l’Arboç també. Amb quatre ratlles els Diables i la municipalitat arbocenca van donar un llustre antifranquista i un valor democràtic a uns versots vergonyosos.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 16 de juliol de 2010 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.