EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

20 de juliol de 2009
General
0 comentaris

FESTES MAJORS EN CRÍSI

Amb l’estiu, molts pobles i ciutats d’arreu del país, celebren la seva Festa Major. Diades senyalades que en els darrers 30 anys han canviat de sentit i d’esperit. Entre les diades festives de l’antigor agraint als deus les collites rebudes i les programacions festives dels anys 60 del segle passat, hi ha menys diferencies que les existents des de la mort del dictador fins avui.
Sortosament les Festes Majors mantenen, més o menys, les mateixes dates. En els pobles de collita olivarera la festa grossa és al hivern, i en els de tradició cerealística és els mesos de juliol/agost. (segueix)

En els darrers anys ha canviat el subjecte de la festa. Durant segles la festa tenia un eix conductor, un objectiu: la trobada del col•lectiu social a l’entorn d’uns actes lúdics i/o religiosos amb rituals més o menys repetits. Actualment, molts consistoris, han descobert la importància de la diada i amb un populisme contrari a l’essència tradicional, han transformat la festa grossa en un acte pel seu lluïment personal i per a la seva glorificació.

Amb una carència imaginativa manifesta, han disfressat els actes lúdic-festius com actes culturals, han magnificat les activitats en la permanent recerca de vots i han fet de la festa un aparador per mitjanies on justificar subvencions.
Les festes majors han perdut el seu caire més intimista, i han esdevingut actes electorals on tan sols fa falta el míting del batlle abans del concert de roc, al final de les exhibicions de ball andalús, o al mig de l’espectacle teatral de factura urbana.

Per tal de demostrar la grandesa i la magnificència del senyor alcalde ha calgut transformar totes les activitats en manifestacions gratuïtes, en homenatge i gloria dels nous deus: els repartidors de subvencions. A bastants pobles aquest abús festamajorenc, aquest descontrol del pressupost municipal, arriba a emprar el 90% de la despesa cultural de tot l’any.
Per disfressar el desori pressupostari, en d’altres localitats es realitzen activitats complementaries que voregen el delicte. Rifes que no paguen impostos, barres de bar il•legals que serveixen alcohol sense respectar l’edat dels consumidors i que obliguen a la policia local a posar controls d’alcoholèmia a les sortides de les localitats per vetllar per la seguretat de tots, etc, etc.

Aquestes Festes Majors, fruit de la demagògia populista, estan patint els efectes de la crisi econòmica: menys persones per espectacle, menys aportacions de mecenatge, més activitats sense cap control de qualitat cultural o identitària i amb l’únic objectiu d’emplenar les hores de programació, més consum d’alcohol barat, més aldarulls pels carrers, etc.

A calgut una situació conjuntural per fer entrar en crisi el model, esperem que els politics que durant aquets darrers anys les han impulsat, també hi entrin.

 

LA BOINA
08.08.2014 | 2.12
EL VENT, MALEIT VENT
26.01.2009 | 12.45
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.