Josep Arasa i Ferrer

Els “duros sevillanos” eren monedes falsificades que es van començar a fer a Sevilla el segle XIX. Va ser tan gran la quantitat de duros falsificats que el seu ús es va estendre arreu de la península i va generar la dita esmentada per referir-se a una persona poc honesta. El govern d’Alfons XIII “el cametes”, va acabar per acceptar canviar-los per duros de curs legal per tal de poder-los retirar de la circulació….

Malgrat els intents anteriors, no va ser fins l’any 1868 que es va imposar a tot l’Estat una moneda única -la pesseta- , seguin el criteri del ministre d’Hisenda, Laureano Figuerola. Un procés d’unitat monetària que volia estrènyer llaços econòmics i politics amb la resta de països europeus en el marc de la Conferencia Monetària Internacional, que tenia com a finalitat la creació d’una moneda universal que mai es va realitzar.

Fins aquell moment les monedes es feien amb aliatges de metalls nobles i tenien el valor del seu pes en plata o en or. A l’Estat convivien més de 90 monedes de curs legal entre les peninsulars i les de les colònies: diners, escuts, maravedís, rals de billó, rals castellans, lliures mallorquines, doblers, rals d’or, rals d’ardits, pessetes, etc. Amb aquest garbuix, la falsificació de moneda era una practica força estesa, malgrat que estigues molt perseguida i castigada.

Tal i com ens explica en Manuel Bofarull en el seu interessant llibre Crims a les comarques tarragonines “s’instalaren màquines de falsificar moneda a qualsevol lloc, des de pisos de Barcelona fins a barraques de vinya i coves de muntanya”.

Al Diario de Barcelona de 1859 es troben alguns casos penedesencs: El 3 de gener, en una vinya propera al Vendrell, es trobà una màquina d’encunyar moneda falsa. És detingué el propietari del terreny i a dues persones més. L’11 de febrer fou descobert en el terme de Vilafranca un taller de moneda falsa, on es feien monedes d’or de cent rals. El mateix febrer, els Mossos d’Esquadra de l’Arboç, descobriren, en el terme de Castellet, amagada en un bosc, una màquina per falsificar moneda, amb motlles per peces de vuitanta rals.

L’autor fa esment del mas de l’Adroguera, avui desaparegut, al terme del Vendrell, com a indret on s’havien trobat trossos d’encuny, les planxes de metall utilitzades per a fer la moneda. A l’ avenç de l’Arla, al terme d’Albinyana,  l’any 1858 en Josep Segalà “el Caset” fill del poble i en Francesc Ventura “el Fusteret” de la Bisbal del Penedès, temorosos de que els denuncies, van assassinar a un mecànic barceloní que havia vingut a arreglar la seva màquina d’encunyar.

Aquesta practica falsificadora va començar la seva decadència quan, a partir de 1874, és va generalitzar l’ús del paper moneda, bitllets avalats per les reserves estatals d’or i de plata.