ESTAT CATALÀ I EL SEU PRESIDENT VITALICI
Deixa un comentariL’ultima vegada que coincidirem amb el president d’Estat Català –en aquell moment no sabia que fos la darrera de la temporada, d’haver-ho sabut m’hagués posat un uniforme militar mig arnat i unes quantes condecoracions comprades als Encants- era una diumenge primaveral i ell estava acompanyat de quatre avis més, venen fotografies i llibres tronats en una parada del SEU partit a les rambles de Barcelona. Una imatge casposa, no gaire vital, i repetida
Demà, 18 de juliol de 2007, ferà 85 anys que Francesc Macià va crear Estat Català. És el partit més antic del nostre país. Una llarga historia que ha donat grans combatents a la lluita per la independència nacional. Poc temps després de la seva creació ja va esdevenir il·legal amb la dictadura de Primo de Rivera i l’any 1925 va organitzar l’atemptat contra Alfons XIII (Complot del Garraf), i va protagonitzar els fets de Parts de Molló que avortà la gendarmeria francesa.
L’any 1931, Estat Català juntament amb el Partit Republicà Català i el grup de l’Opinió crearen Esquerra Republicana de Catalunya. Però l’any 1936 EC ja es va separar. Durant la darrera guerra (36-39) EC va formar unitats de combat pròpies com el Regiment Pirinenc nº 1 de Catalunya,
la Columna Volant o
la 132 Brigada Mixta. Durant
la Segona Guerra Mundial es va integrar al Front Nacional de Catalunya, fins que l’any 1947 van decidir abandonar. Durant el franquisme EC es va reorganitzar a França.
El 16 de setembre de l’any 1977, EC va recuperar la seva legalitat amb en Josep Planchart com a cap. Es van presentar a les eleccions amb molt pobres resultats. Des de llavors fins ara el partit ha estat governat d’una manera molt personalista, com si es tractes d’una finca privada, per el que avui és el seu president (recolzant a Convergència i Unió en la majoria d’escomeses).
Des de la seva legalització EC ha estat un “cremador” de persones que il·lusionades amb el passat històric del partit han volgut integrar-s’hi. La manca de formació i d’un mínim criteri democràtic del seu president -que vulnera obertament qualsevol acord pres pels organismes del partit quan no és del seu grat-,i d’una estructura interna adaptada a les circumstancies actuals, han provocat que EC sigui un partit marginal que esta dilapidant el seu gloriós passat.(www.estat-catala.net)
Sembla ser, que un grup de persones esta intentant treure tanta caspa i les maneres autoritàries del personatge, i estan refent EC. (www.estat-catala.cat)
Possiblement Catalunya no necessita més sigles, però el que tampoc ens mereixem és que un partit tan important per a la nostra historia estigui en mans histriòniques, i caduques, a les que cal agrair el seu passat llunyà.
I, malauradament a casa nostra, encara queda alguna altre institució històrica que s’està morin en vida per culpa del personalisme exacerbat del seu responsable. Popularment els hem consentit la seva existència per la falsa necessitat que tenim totes les cultures minoritzades de crear mites i l’erroni concepte que es te de
la caritat. Ja fa masses anys que necessitem de la sinceritat i l’autocrítica per evolucionar.
Fa temps que hauríem d’haver oblidat “el políticament correcte” i haver denunciat públicament i sense embuts aquest assassins culturals. Tanmateix, aquests personatges mediocres, no mereixerien aquestes ratlles si no fos per la importància de les entitats que manipulen.
Vostè és un pocavergonya acabat. Un altre cop que vulgui difondre mentides sobre Estat Català faci el favor de donar la cara.
Ara ja ho sap…
Senyor Barrinaire.
Suposo que per poder opinar d’aquests dos partits: EC del senyor Planchart i l’EC "dels bons" haurà hagut vostè de militar o bé col·laborar-hi en els dos partits. Si així fos, llegiria la seva opinió amb atenció i acurada anàlisi.
Però si no ho és, sospito que vostè té simpaties envers una de les dues parts que està comparant. Per això, aquestes opinions que exposa tan cruament, crec que no les coneix de primera mà.
Segurament vostè té algun amic en el partit "nou" i li ajuda a empényer el carro.
Crec que hauria de ser més respectuós amb persones que han passat tota sa vida lluitant per la independència.
. La caricatura que fa dels vells dirigents del partit és de mal gust. Millor que aboqui vostè les crítiques cap a l’enemic -suposo que espanya- i no cap als companys de lluita.
En fi, encara que fós com vostè diu, prefereixo caspa catalana a caspa espanyola
Quina manera de tractar d’enganyar a la gent!. El sr Planchart es un lluitador reconegut arreu per la seva gran feina per Catalunya des de la República i Estat Català de caspós no te res perque des de fa tres anys ha entrat un munt de gent jove i ha patit una modernització radical. Vostè diu que hi ha gent que ara estant tractant de refer EC i això es una mentira descarada, els que vosté diu de EC no tenen res més que la web que van pendre al Estat Català oficial on només van militar un any vinguts de divissions a altres partits i van provocar immediatament una escissió expressament financiats per ERC. A més, aquesta gent, no es que estiguin intentant refer res, més aviat van intentar durant molt temps carregar-se EC fent l’escissió i a base d’anys de intentar-ho en va han acabat més sols que la una. Darrerament a més estan demandats judicialment i aviat s’els impedirà usar el nom de EC enlloc com ja els ha passat a varies de les darreres eleccions quan han sigut impugnats per l’autèntic Estat Català de sempre del Sr Planchart i el ministeri de l’interior els ha prohibit presentar-se enlloc. Aquests ussurpadors han patit fugides massives de la gent que anaven enredant sobre la marxa per poder continuar deixant EC inoperant enmig de merders i, al final, a base de garrotades legals que han anat patint, fins i tot els ha acabat marxant la directiva falsa que tenien i, ara, si son 4 persones es molt. Per sort per Estat Català el merder on aquesta gent, trencapartits professionals sortits de un munt de divissions de l’independentisme, l’havien ficat no durarà gaire més. Li hauria de donar vergonya fer un article tant descaradament manipulador com el que ha fet segurament a canvi d’algun favor que li deu haver fet aquesta gent que usurpen ilegalment el nom de Estat Català.
quin pocavergonya! com s’atreveix a publicar un article tant barroer i difamador?