ERC DUES ESTRATÈGIES
Deixa un comentariPost del bloc de Josep Pinyol, molt oportú en aquest moment en que en Puigcercos -a l’Avui- i en Carod -a Catalunya Radio- parlen per no canviar rés.
"Carod ha agraït al secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, que li reconegui que sempre tindrà un lloc destacat dins del partit i li ha tornat la floreta assegurant que "també Puigcercós tindrà sempre" aquest paper." Europa Press
Després del fracàs del nou Estatut, després dels resultats de les eleccions al Parlament i les municipals, tots els partits catalans estan abocats a analitzar l’estratègia a seguir enfront a l’Estat Espanyol. ………
En aquest debat només hi ha dues posicions possibles: la primera, que consisteix en el ?desplegament del nou Estatut?, defensada per totes les direccions actuals de tots els partits. Les variacions són petites: el PSC defensa formar part del PSOE i influir-hi des de dins; la direcció actual d’ERC defensa congraciar-se amb el PSOE mitjançant el govern tripartit a la Generalitat; Convergència i Unió divergeixen sobre les condicions per entrar en un futur Govern Zapatero. Contra aquesta política de pidolar es presenta la segona estratègia, a llarg terme, de recuperar el sentit de la dignitat i el dret del nostre poble, de preparar-lo per assumir una lluita política i de mobilització de llarga durada per a resoldre el ?conflicte? entre la nació catalana i un Estat Espanyol que ens atorga un tracte de ?colònia?. Aquest segon plantejament, conseqüència inevitable dels plantejaments sobiranistes, el defensa en solitari la tendència Reagrupament.cat i Joan Carretero.
La segona estratègia, la de Reagrupament.cat, és rupturista i representa trencar amb totes les rutines polítiques i les inèrcies socials des de la Transició. Per això serà escarnida i, fins i tot ridiculitzada. No ofereix un camí fàcil sinó costerut. Tanmateix un camí possible, perquè més d’un centenar de nacions oprimides han aconseguit el seu Estat en el darrer segle. Amb la seva lluita, des de la Declaració del President Wilson l’any 1917, han obert una via democràtica que ha creat una legislació internacional que dona suport al Dret a l’Autodeterminació. Aquesta via és a la que hem de recórrer, perquè en la del desplegament estatutari l’Estat Espanyol sempre és alhora jutge i part interessada. ….