EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

26 de març de 2017
0 comentaris

EN PAU RAVENTÓS D’OLIVELLA

L’Ajuntament d’Olivella va editar l’any 2009 el llibre “Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d’Olivella” En Pau Raventós va néixer l’any 1789/1790, i durant trenta anys (1814 i 1844) va escriure el diari que van trobar, tot remenant i inventariant els papers de Can Suriol, Eduardo Descalzo, Edgar Camarós i Andrés Munera.

En Pau era fill de Josep Raventós i de Rosa Marcer de Jafra. Era l’hereu de Can Suriol, pagès benestant, cultivat i ben educat que signava els seus documents com “pagès d’Olivella”. L’any 1810 es va casar amb Teresa Font de l’Arboçar amb qui va tenir quatre fills i tres filles. Des de 1814 es va fer càrrec de la propietat, malgrat que encara vivia el seu pare.

El seu diari parla del seu temps i de les collites. Entre empelts i esporgades, relata l’anar i venir de Cuba dels nostres avantpassats o les vicissituds de les guerres carlines. Dedica al seu fill consells de bon pagès: “Fill, aconsello que, poc o molt, no deixis d’assistir el pobre”. O de com el seu germà Josep marxa a fer les Amèriques acompanyat d’unes bótes de vi com a penyora. Dos anys després torna de les Índies amb una mà al davant i l’altra al darrere, fracassat, com la majoria invisible dels que hi anaren. Poc després en Josep es proposa fer carrera per a pilot de vaixell, mentre en Pau es queixa dels diners que costen les seves vel·leïtats.

Les vinyes menjaven territori al blat i l’ordi quan les collites de gra es malmetien per falta d’aigua. Desembarcaven a la platja de Sitges blats de Rússia i de Romania. Pau Raventós s’afanyava a comprar bótes als boters de Vilanova. Un dels episodis més significatius és quan ens parla del tronc d’un roure veí que promet en alçada i puja dret i que, “temps a venir, pot ser bona peça per a una premsa de lliura”. Ens diu: “És cert que jo no ho podré veure ni cap fill meu, però no importa, ja que un o altre ho veurà”. Contemplar l’arbre tot rumiant en el profit de dues generacions més enllà, pregona un sentit de l’existència d’un gruix i solidesa que ja voldríem a la nostra època.

Després de l’experiència del seu germà i amb tot el patiment del món, serà el seu fill Josep qui s’embarcarà cap a la més gran de les Antilles. És la mateixa època en què s’assabenta de la mort del seu germà a Guinea anant a buscar esclaus. Els Raventós marxaren de can Suriol i s’instal·laren a Vilanova amb la primera de les guerres carlines, la dels Sets Anys (1833-1840).

Baixava el preu del vi per excés de producció, i en Pau es preguntava si algú seria capaç d’aturar aquell delit per plantar vinya. “Conec molt bé que en aquesta terra, qui vol tenir alguna peceta ha de conrear vinyes, encara que el vi sigui molt barat”. En Pau Raventós va morir a Olivella l’any 1863.

Publicat a El 3 de vuit de 04-03-2017

POR UNA VIDA MAS FRUGAL .-NICOLAS RIDOUX
23.03.2009 | 9.20
A General
LA PAU AL PAIS BASC DE LA MA D?EUROPA?
06.10.2008 | 11.57
A General
CAMÍ D’ANADA
08.01.2009 | 4.45
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.