EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

30 de desembre de 2009
General
0 comentaris

EN MONTILLA I LA MAÇONERIA

Quan ja estem entrant en període electoral, i el PSOEPSC comença a percebre la seva davallada, els icetes i els saragoses fan sortir a en Montilla a mendicar vots des de les clavegueres socials, fins a les llotges del Liceu i els salons de l’Eqüestre. (segueix)

Segons explica la revista Tiempo, del 18/12/09, i recull la Vanguardia del 27/12/09, en Montilla es va reunir amb alguns dels múltiples caps de la maçoneria el dia 3 de desembre a la biblioteca Arús.
La biblioteca Arús es un llegat a Barceona d’un personatge maçó de nom homònim, amb 75.000 llibres i molta documentació sobre la maçoneria. Actualment, esta dirigida per en Josep Brunet que no s’amaga de pertànyer a la francmaçoneria. L’home va coordinar, per encàrrec de Presidència, l’entrevista i l’àpat que va seguir a la trobada.
A la taula assistiren alguns dels caps dels 1.500 maçons existents a Catalunya –estimació un xic exagerada del periodista Xavier Casinos a la Vanguardia 22/01/09- els “grans mestres” de la Gran Logia d’España, el de la Gran Logia Simbolica Española, el del Gran Orient de Catalunya i la de la Gran Logia Femenina de España. Pel camí van caure alguns altres representants d’aquest batibull de sigles i noms decadents que és la maçoneria de l’Estat Espanyol.
Entre d’altres no hi va assistir el responsable de la Lògia Mare Nostrum , l’única reconeguda pel influent Gran Orient de França i que va estar a l’origen de l’encontre. El responsable del Gran Orient francès –personalitat reconeguda arreu d’Europa- va demanar una audiència de cortesia al President de la Generalitat, per informar que s’anava a obrir a Barcelona la primera lògia reconeguda per la seva organització. Protocol de Presidència va començar a dubtar, fins que els responsables socialistes van optar per la solució de convocar alguns dels caps del país abans de concedir l’audiència al responsable francès.
Els analistes coincideixen que Barcelona és la ciutat de l’Estat on existeixen més maçons, alguns parlen que hi ha els 2/3 dels maçons de l’Estat, però també coincideixen en que és una entitat desprestigiada i a les acaballes, i que si encara és manté es per l’aura d’entitat secreta que per alguns encara guarda, i d’associació represàliada pel franquisme.
Entre els coneguts que en algun moment han passat per la maçoneria, tots reconeixen la mediocritat dels personatges que la composen i el classisme dels mateixos. Tothom admet que cap obrer, ni persona de pocs recursos econòmics, ni cap intel·lectual, pertany a la institució; i que la majoria de components ho son per les relacions comercials internacionals que esperen obtenir. Fins i tot, alguns han deixat la maçoneria al constatar que determinats dirigents han fet de l’organització una lucrativa forma de vida.
La maçoneria a tot l’Estat ja no te cap prestigi, ni cap dels seus homes està públicament en llocs de responsabilitat, els seus secrets es van trencar a les llibreries del Corte Ingles o a Internet, la seva unitat es va perdre amb les lluites internes per la recuperació del patrimoni espoliat pel franquisme, i la seva imatge d’honradesa va quedar dissolta en els escandalosos fraus i d’altres actes vergonyants que han anat recollint els mitjans de comunicació.
Degut al desprestigi esmentat de la maçoneria de Catalunya, alguns catalans, avergonyits, prefereixen –tal com diu Xavier Casinos, l’autor de “Paseos por la Barcelona masónica”– ser maçons a França, Anglaterra, Suïssa o Portugal. Situació molt diferent de la que succeeix a França on la gent mantè com un orgull distintiu la pertinença a la institució (el ministre de treball de Sarkozi es maçó, com també ho es l’alcalde de Paris) o als EEUU, on la gent ho fa constar al currículum.

Malgrat la marginal situació maçonica, en Montilla, va encarregar als reunits que li elaboressin anyalment un informe sobre la situació ètica i moral del País. Lamentablement, sembla, que es va veure obligat a fer-ho ja que entre els milers de funcionaris de la Generalitat no en va trobar cap que fos capaç de redactar-li, i així –el pobre- va tenir un motiu per seguir amb política socialista dels “informes”, o en la creació de noves places d’assessors.

En aquesta “regió d’España” tot val en el camí per guanyar un vot. (icetes i saragoses dixit).


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.