Josep Arasa i Ferrer

En Jaume Bertran i Bosch  (1913-2000)  tenia 23 anys aquell 19 de juliol de 1936 quan l’exèrcit es va aixecar en armes contra el govern legítim de la República. Era l’hereu de la Gotlla, una casa de menjars dels Monjos, feia teatre, cantava a la coral i estava compromès amb la Margaridoia, en aquell moment la societat més avançada del municipi. Sindicalment va estar afiliat a la  CNT, i políticament a l’entorn d’Estat Català i d’Esquerra Republicana.

El cop d’estat parteix de Marroc el dia 17 de juliol de 1936. En cap moment els conspiradors van pensar en la possibilitat d’una guerra civil: es preveia una actuació molt violenta i decidida per aconseguir ràpidament el triomf a Madrid, capital de la República, i l’establiment d’un règim dictatorial militar que ni calia que fos permanent ni havia de conduir inevitablement a una monarquia, però l’exèrcit no va adoptar una actitud unànime a favor seu.

Manuel Goded Llopis va prendre el poder a les Illes Balears, el general Francisco Franco a les Canàries, Queipo de Llano a Sevilla, Andrés Saliquet a Valladolid i Emilio Mola, principal planificador de la revolta, a Pamplona. El dia 19 el general Godet, des de les Illes Balears, arribava a Barcelona detenint el capità general i sollevava les tropes.  Nombrosos grups de paisans, republicans i obrers, a les ordres del comandant Enric Pérez i Farrà amb la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt, van derrotar els rebels i Godet va ser capturat i empresonat al vaixell-presó Uruguai fins que un jutjat militar el va condemnar a mort al castell de Montjuïc.

El 19 de juliol era la Festa Major dels Monjos. A un dels locals socials -el Xiringuito- no havia començat el ball. A l’altre local – la Margaridoia- ja n’havien ballat tres. A la Casa de  la Vila es va constituir el comitè revolucionari i la primera mesura que va prendre va ser suspendre la Festa Major. L’endemà, quan de Barcelona ja arribaven les noticies del fracàs de l’aixecament del general Godet, la gent esperava continuar la festa, però els components del comitè “pistola en mà” van concentrar tots el homes davant l’ajuntament. Des de el balcó, -explica Joan Jansa a ”Diari d’un soldat”- s’anuncià que el general Cabanellas, que s’havia rebel·lat a Saragossa, estava avançant amb una columna de soldats en direcció Barcelona. “Des d’aquest moment quedem tots obligats a tallar el pas a la columna insurrecta, tallant els plataners de la carretera i fent volar els ponts pels aires”.

Amb els compressors de les fàbriques de ciment locals es començaren a fer forats al pont de l’Arboç. Als Monjos es van tallar dos plataners, i els van posar al mig del pont amb sacs de terra i de ciment com a barricada vigilada per civils armats controlant tot el que passava per la carretera.  Des del primer moment en Jaume Bertran va estar a la barricada defensant el poble.

Sortosament el rumor de la columna insurrecta que anava en direcció Barcelona era fals. Per tal de restablir l’ordre i coordinar els comitès revolucionaris que s’havien constituït arreu, el govern de la Generalitat va proposar la creació del Comite Central de Milicies Antifeixistes. El “Comite de Milicies Antifeixistes dels Monjos del Penedès” va governar fins el 26 d’octubre quan la Generalitat va ordenar restablir l’autoritat municipal.

Publicat a El 3 de vuit de 09/09/16