Josep Arasa i Ferrer

S’havia acabat la Primera Guerra Carlina (1833-1840), la dels 7 anys,  que com la majoria de guerres, va començar fruit de la lluita pel poder entre dues bandes. La gent es va veure embolicada en un bàndol u altre, normalment els nobles i funcionaris es varen posar de la banda isabelina i els de pressupost més baix de la banda carlina.  

Després d’una guerra no tothom ho té fàcil per tirar endavant. En Marimon i d’en Casulleres varen lluitar a la banda carlina i una vegada acabada la guerra,  no varen voler encarar el futur com a perdedors i decidiren continuar fent la guerra pel seu compte. Subsistien rapinyant el que podien a pagesos i als regatons (venedor ambulants de quincalleria), i fins i tot atemorint pobles com  Jorba, Copons, Tous, Santa Margarida de Montbui i Miralles.   

De mica a mica es van anar complicant la vida ja que com més buscats eren, més grossa la feien.  Dels robatoris van passar als segrestos i també als assassinats. La seva malifeta més coneguda succeeix l’any 1840, a Cal Perotet al Coll de Guix (Montbui), on assassinaren en Martí Morera -vidu de Rosa Mateu-, i el seu  hereu, en Ramon el dia del seu casori. Els van degollar prop de Sant Genis de Jorba. L’àvia, la Rosa Segura de Mateu, oferí als  bandolers -abans que aquest s’enduguessin el gendre i el nét- tot el que tenia a canvi que no se’ls emportessin. Els bandolers van acceptar els diners, però se’ls van emportar igualment per assassinar-los.

Aquestes històries van arribar a oïdes del caporal dels  Mossos d’Esquadra, Jordi Vidal de l’Arboç, el qual també havia lluitat a la guerra carlina, però a la banda guanyadora. En Vidal seguint les indicacions d’un confident seu, el capellà de Bellprat, Mn. Martí Sant Just, va saber de que en Marimon, en Casulleres i la seva partida anirien a la festa major de Rubió per matar l’alcalde.

Els Mossos i el sometent els trobaren i els perseguiren fins al Pla de les Bruixes, on acabarien amb la seva vida ajudats per un pastor fill de cal Giralt. El pastor es va situar en un turó i amb la seva fona llençà la pedra amb tanta fortuna que trencà la cama d’en Marimon. I d’aquesta feta, al pastor li va quedar el renom del “Ferotge”.
La crònica dels Mossos obvia la fona del pastor i explica que a en Marimón el va matar el “Valiente cabo José Luis, quien con aquella serenidad que le distinguia, le disparó su escopeta cargada de perdigones”. En Casulleres va morir en mans del mosso Pere Boronat “que le clavo su baioneta pasandolo de parte a parte por medio del cuerpo”.

Els Mossos van portar les despulles d’en Casulleres i en Marimón a la carretera que va dels Prats de Rei a Igualada i els van esquarterar en un indret que es diu Casanova. Els van enterrar sota un pi i al pi van marcar una creu.

Per saber-ne més.-

Historia de las escuadras de Catalunya, su origen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas celebres ladrones y bandoleros. José Ortega Espinós (Libreria del Plus Ultra 1859).

Una boda desgraciada http://amicsdetous.blogspot.com.es/2011/07/una-boda-desgraciada.html 

Publicat a El 3 de vuit (11-07-14)