Josep Arasa i Ferrer

L’any 1719 es van fundar les primeres Esquadres de Paisans Armats a Catalunya i des d’aleshores l’existència dels Mossos d’Esquadra ha estat lligada de forma indissoluble a la història de Catalunya. Les primeres Esquadres de Paisans Armats s’estableixen a Vic. En un principi les Esquadres de Catalunya només eren escamots per perseguir les últimes resistències austriacistes i els bandolers. El cos de Mossos d’Esquadra va ser la institució que, per primer cop a Europa, es va erigir com a cos civil, lluny de les funcions militars d’un exèrcit, i aviat es va constituir com a un cos de seguretat  jerarquitzat, format per la mateixa ciutadania a la qual servia i protegia.

L’any 1729 es crea el primer comandament del conjunt de les Esquadres de Paisans Armats del Principat de  Catalunya, càrrec que recau amb Pere Anton Veciana, després d’uns anys de cap de l’escamot de Valls. Veciana, va reorganitzar i ampliar amb més efectius les Esquadres. El 1735 va renunciar-hi per motius d’edat i aleshores el capità general va traspassar-lo al seu fill Pere Màrtir Veciana, des de llavors el comandament del cos va recaure sempre hereditàriament en la família Veciana. A la mort de Pere Anton l’any següent hi havia escamots de les Esquadres de Paisans Armats a onze poblacions: Valls, Riudoms, Piera, l’Arboç, Solsona, Amer, Santa Coloma de Farners, Sant Celoni, Falset, Torres de Segre i Figueres (Alt Empordà). Cada destacament tenia entre 5 i 9 mossos i un caporal que el dirigia; en aquella època el cap del cos tenia un rang de coronel de l’exèrcit, mentre que els caporals mossos s’equiparaven als tinents. A finals del segle hi havia 126 homes al cos. La família Veciana de Valls exercirà el comandament de les Esquadres entre els anys 1729 i 1836.

Una de les actuacions més famoses des segle XIX va ser durant la Guerra dels Matiners, quan van afusellar el cap carlí i sacerdot Benet Tristany el 1847. L’any 1868 per ordre del general Prim, les Esquadres de Catalunya són substituïdes per la Guàrdia Civil. L’any 1874 es restableixen les Esquadres a la província de Barcelona, les seves competències eren la vigilància en àrees rurals i edificis de la Diputació.

El 1903, el desplegament del cos estava a les poblacions de Barcelona, Torelló, la Garriga, Gironella, Monistrol de Montserrat, Sant Quintí de Mediona i Sant Cugat del Vallès.

El 1914 la Mancomunitat de Catalunya, formada de la unitat de les quatre diputacions provincials, mantenia les Esquadres, però en canvi no en tenia el comandament, que requeia en la capitania general de Catalunya i al govern civil de Barcelona. El 1923 es va imposar la dictadura de Primo de Rivera, la qual va abolir la Mancomunitat i va perseguir el catalanisme. El dictador (que havia estat capità general de Catalunya) va mantenir el cos.

Des de finals del segle XIX el desenvolupament industrial de Santa Margarida i els Monjos, va comportar vagues reivindicatives, atemptats, aldarulls tant entre la pagesia com a les organitzacions obreres. Les entitats socials van prendre partit esdevenint refugi d’iniciatives polítiques. Les patronals conservadores exigien ordre i van incidir en el desplegament del cos dels Mossos d’Esquadra al municipi. A finals de la dècada de 1910 principis de 1920 ja hi ha constància de l’existència d’un destacament de les Esquadres de Barcelona a Santa Margarida i els Monjos. El primer responsable del destacament fou en Joan Barbat, tenien la comissaria a la Casa Gran (actual Correus), i ell amb la seva esposa vivien a l’actual avinguda de Catalunya 110 d’Els Monjos, casa on posteriorment visqué en Pepe el Cacauero.

El 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera, el Cos de Mossos d’Esquadra es va mantenir com a cos repressiu i addicta al règim. Durant aquest temps l’uniforme es va mantenir igual a grans trets, però seguint els corrents europeus es va canviar el barret de copa i les espardenyes, per una gorra de plat i les sabates. Des de llavors el barret de copa i les espardenyes de set betes blaves només s’utilitzen en cerimònies de gala. Entre les funcions dels Mossos de Santa Margarida i els Monjos tenien la inspecció del Sometent.

El 1930, poc abans de la proclamació de la república, el cos fou reorganitzat en tres esquadres localitzats en tres seus: la de Sallent, la de la Garriga i la de Piera, cadascuna de les quals en mans d’un capità-caporal i que cobria àmpliament les comarques del voltant. Malgrat no s’ha pogut documentar  la data precisa de la desaparició del destacament dels Mossos a Santa Margarida i els Monjos, tot indica que va ser de 1930 amb la reorganització quan van desaparèixer.

Quan el 14 d’abril del 1931 es proclama la república a Barcelona, fou el capità Frederic Escofet, cap de l’esquadra de la Garriga, qui va assumir el comandament i es presentà davant del president Francesc Macià per posar els Mossos a les seves ordres. Amb Lluís Companys com a nou president, els Mossos d’Esquadra es van mantenir fidels a la Generalitat durant els Fets del 6 d’Octubre del 1934, quan aquest va intentar establir una república federal. Dos dies abans, el 4 d’octubre, tots els Mossos -400- foren concentrats a Barcelona.

Durant la Guerra Civil el cos va passar a tenir uns 1000 mossos. El bàndol republicà, no va poder guanyar el bàndol franquista que comptava amb l’ajut i la implicació de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. El 31 de gener de 1939 els últims mossos van travessar la frontera camí de l’exili. Molts altres van morir als camps de concentració. Finalment el cos fou abolit per la dictadura de Franco.