Josep Arasa i Ferrer

L’any 1943, amb motiu de les obres al penyal guixós del castell d’Òdena, una barrinada d’explosiu va fer saltar un munt de pedres i va aparèixer la lluïssor d’un munt de petites monedes d’or.  El tresor d’Òdena consisteix en mancusos d’or de circulació en els temps dels comtes Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I, entre els anys 1003 i 1076. La vàlua fou més arqueològica que pas crematística; moltes de les peces trobades estan dipositades al Gabinet Numismàtic de Catalunya (MNAC, Barcelona).

Els primers testimonis d’habitants al turo d’Òdena son d’època ibèrica, i poden datar-se des de mitjans del segle III fins a mitjan segle I. La primera notícia documental del castell d’Òdena és de l’any 957, quan Sala de Conflent, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, va vendre unes cases dins el clos del castell d’Òdena. L’any 1023 la comtessa Ermessenda de Carcassona lliura el castell al seu fill Berenguer Ramon I.

El castell va pertànyer a la família Òdena fins al 1287 que el vengueren al vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El 1298 el castell i la vila d’Òdena foren venuts al rei Jaume II per 10.000 sous. El castell fou de domini reial fins que el 1347 la corona el vengué a Hug II de Cardona. Al segle XV (1463), durant la guerra de Joan II, el castell va ser destruït i només en va quedar la torre.  Malgrat força incidents posteriors, el castell romangué en poder dels vescomtes de Cardona i els seus successors, els Medinaceli, fins a la fi de les jurisdiccions senyorials l’any 1898. Actualment és de propietat municipal.

Del castell d’Òdena en resta una torre albarrana (és a dir, construïda a l’exterior dels murs de la fortificació), unes restes de muralles, una bassa per a recollir les aigües pluvials construïda en època moderna i les restes del poble antic que estava situat dins el clos emmurallat. La torre, del segle XII o inicis del segle XIII, té planta poligonal d’onze cares. Estava dividida en tres pisos, el més baix devia ser originalment una cisterna i després una presó. S’accedeix a l’interior de la torre a través d’una porta  adovellada, al nivell del primer pis. Les cares exteriors oscil·len entre 225 a 240 cm a la base i tanquen un recinte circular de 3 metres de diàmetre. El gruix de les parets és de 244 cm. L’alçada es de  10,28 m. Va ser restaurada per la Diputació de Barcelona l’any 1986.

El mancús fou  una moneda generalment d’or, o també de plata, relativament corrent en la Baixa Edat Mitjana. La paraula mancús ve dels anglosaxons, que la prengueren el nom de la forma en que es batia, quasi manu-cusi “com encunyats amb les mans”. Els mancusos dels comtes barcelonins representen la manifestació més primerenca de la circulació de monedes d’or entre els estats cristians d’Occident. Una de les mencions més antigues d’aquesta moneda la situa al 858. Els mancusos equivalien als dinars musulmans d’or fi, d’us molt freqüent a l’època califal al seu territori peninsular.  L’any 1014 vint mancusos valien cinquanta sous. El 1067 set mil mancusos valien mil unces d’or.

 Publicat a El 3 de vuit (09-01-15)

Per saber-ne més:

Excavacions a la torre del castell d’Òdena, Xavier Fiero Macia, Direcció General de Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8399/qmem216_web.pdf?sequence=5

Museu nacional d’art de Catalunya , Gabinet numismàtic de Catalunya. http://www.catalunya.com/museu-nacional-dart-de-catalunya-gabinet-numismatic-de-catalunya-17-16001-167

Llegendes de castells catalans, Pere Català i Roca, Rafael Dalmau Editor , 1983.