
ELS JJOO I LES LLENGÜES MINORITZADES
Deixa un comentariPerdonin-me els germans corsos, bascs, occitans, catalans, bretons, alsacians,…. els companys francesos, i tots aquells que formen part de la república fraternal, igualitària i lliure de França, però estic estorat pels seus silencis.
Fa quatre dies el president de la República i d’altres persones d’ordre, es van adreça al món per inaugurar un dels esdeveniments comercials més importants del món, els Jocs Olímpics de Paris 2024. Ho va fer, malgrat la pluja, amb el somriure que disposen les millors campanyes comercials i polítiques. Ho va fer amb francès i amb anglès per a una audiència estimada que supera totes les quotes de pantalla de les guerres de Gaza o Ucraïna, de la fam de Somàlia, de la corrupció espanyola, de la pobresa als EEUU o de l’acumulació de la riquesa als països occidentals. Una plataforma mediàtica que acumula a més de 20.000 periodistes acreditats i que continuarà emetent-se durant més de 350.000 hores de retransmissions televisives.
En aquest marc un pot pensar que la lliure, fraternal i igualitària república, utilitzarà totes les llengües pròpies dels seus habitants. Doncs no somiïn, fins ara no hem escoltat ni una paraula en bretó, català, en cors, en basc, alsacià,…cultures silenciades per la república centralista del Gran París.
No hem escoltat cap paraula amb les llengües minoritzades de la gran república però, i aquesta és la meva sorpresa, quaranta vuit hores després tampoc he escoltat cap queixa, cap clam dels representants culturals, socials o polítics dels territoris on aquestes llengües estan implantades. Un silenci que hauria d’haver trencat la reclamació de l’universal entitat cultural, que diuen, que ha de ser l’UNESCO.
Que els bretons, alsacians, catalans, corsos, occitans, bascs, ……… de la República no puguin defensar els seus drets culturals, no reclamin la seva presencia mediàtica pot ser per resignació, pot ser per impotència, pot ser que ho hagin fet i que la manipulació mediàtica ho hagi silenciat. Però el que crida més l’atenció és el silenci vergonyós dels Parlamentaris europeus, ells que es diuen defensors d’un territori i d’una gent al qual representen. Ells que per comunicar-se utilitzen una llengua que no es la seva -l’anglès- d’un país que no pertany a l’UE. El seu silenci ja no és res més que una mostra corrupte de l’engany polític al qual han transformat Europa.
Germans de la República francesa, catalans, occitans, bretons, corsos, alsacians, bascs, flamencs, rebeu la meva solidaritat en la lluita cultural i social per a la vostra/nostra supervivència.