ELS FUNCIONARIS

Deixa un comentari

En aquesta vida -i en aquest país nostre- hi ha temes foscos que genèticament ens afecten i dels que ningú gossa a parlar. De menut havia escoltat manta vegades que “hi ha roba estesa“, quan m’apropava a la llar de foc on la família parlava de les seves intimitats. Ara, quan ja he traspassat la ratlla de la maduresa, comprenc del que garlaven: de la inviolabilitat del lloc de treball dels funcionaris.

Mai he compres aquesta divisió de classes que no va ni intuir el mateix Marx: la dels mortals treballadors  i la dels treballadors -servidors de tots- amb contracte vitalici. Estrany privilegi heretat del segle XIX -o fins i tot d’abans- quan els impostos eren escassos i la majoria de la treballadors de la funció pública eren dels pocs que sabien llegir però estaven mal pagats i calia compensar llurs mancances amb favors governamentals. Avui, amb l’existència dels “sindicats reivindicatius” i d’una millor situació democràtica, no es comprenen aquests privilegis generadors de castes. (segueix)

 

A Catalunya aquest ha estat un dels temes tabú. Fa uns anys, amb la creació de la Generalitat, es va tenir una oportunitat d’or per crear una administració nova i diferenciada. Però -ai las- tan sols es va saber copiar l’administració franquista afegint ordinadors, no es van suprimir les instàncies, ni els privilegis, es van informatitzar.

CiU és va dedicar a omplir els departaments de gent fidel que  substituïa el carnet del Movimiento pel carnet del partit. No va crear una escola universitària d’Administració Pública, brollador dels futurs treballadors del govern, a imatge de la francesa. I així, l’administració va esdevenir un organisme de partit i no de servei. Llògicament, quan va canviar el color polític del Govern, molts dels servidors públics van ser canviats de lloc en virtut d’un judici partidista i no professional. I el funcionari desplaçat va assumir-ho amb malcontentament i la conseqüent desmoralització, però, amb la seguretat de mantenir un lloc de treball etern i el seu sou inviolat.

Avui, els partits del govern han volgut introduir a l’administració els seus acòlits, i l’administració s’ha carregat d’una nova casta de nouvinguts i privilegiats. I suposo que així tornarà a ser quan canviï el partit del govern. In eternum. Entre tant, els administrats en patim les conseqüències amb la corresponent pèrdua d’atenció i de voluntat de superació, dels que haurien de estar i sentir-se al  servei dels ciutadans, que, a la fi som els que paguem el seu jornal.

 

Un parell de histories viscudes poden il·lustrar-ho:

* Fa un parell de dies en una Oficina de Treball de la Generalitat on hi havia una llarga cua de centenars de persones esperant, un dels funcionaris d’atenció al públic es va aixecar de taula per anar esmorzar, fent valdre el seu just dret dels vint minuts per a fer-ho, no va tornar fins passada una hora i quart amb els corresponents xiulets de la cua. Durant aquest temps ningú el va substituir.

* Aquests dies la fiscalia esta estudiant el casos d’un bon grapat d’informes, injustificables, encarregats pels polítics a persones alienes a l’administració al llarg de l’any 2007. Cap agrupació de funcionaris ha defensat la seva capacitat intel·lectual per poder-los realitzar des de la pròpia administració, el que hagués representat un important estalvi pel govern; ni ha mostrat la seva desvinculació d’aquest afer, malgrat el tuf de corrupció i de finançament irregular dels partits que fa.
Els funcionaris, mancats de incentius i amb la seguretat de la seva permanència en el lloc de treball, mostren per aquests i per a tants altres casos,  un tantmenfotisme hilarant, a diferència del que succeix a d’altres indrets.**

 

Evidentment podria seguir amb exemples: gent que no va quasi bé mai a treballar, funcionaris que han robat i malgrat l’expedient de culpabilitat  continuen treballant, d’altres -a Justícia- que es neguen a passar pel rellotge abans d’entrar, etc. Es tant greu el problema que no escapa als nostres polítics malgrat la seva ceguesa, llavors, perquè els hi mantenen els privilegis?. Perquè els volen intocables? Trobo tan sols una resposta: que els hi va bé mantenir una casta de treballadors dòcils, cecs i muts que callin les seves bestieses. 

 

Si seriosament hi hagués una certa voluntat per tractar a tota la classe treballadora igual (sort que són d’esquerres!!!) no els hi cal eliminar a cop de decret els privilegis del funcionariat, tan sols cal fixar una data a partir de la qual tota la contractació sigui com la de la resta dels treballadors i estigui subjecte als mateixos drets i deures.

 

Si no es fa així, tenint una classe política desprestigiada i  sense imaginació, una societat civil desmobilitzada, amb una forta crisi econòmica i amb aquesta administració ineficaç i carregada de privilegis, el nostre país no té futur.

 

**A Itàlia hi ha hagut més governs que anys té la República, i el país bé o malament ha anat funcionant, durant molt períodes de la seva historia qui ha dirigit l’Estat ha sigut l’administració. A França no es canvia cap funcionari del seu lloc de treball quan canvien els polítics, és més, molts polítics provenen de l’escola publica de l’Administració, que gaudeix de un gran prestigi. A Suïssa o a Alemanya, la funció pública esta sotmesa les mateixes obligacions que la resta de treballadors.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 6 de febrer de 2009 per Josep Arasa

  1. Del teu article es nota que parles d’oïda i que confons la gimnàsia amb la magnèsia.
    Per la teva informació un aclariment previ que crec que et serà d egran utilitat.
    A l’adminstració hi treballen funcionaris, laborals, personal contractat, personal eventual, alts càrrecs, etc…
    Dins dels funcionaris a més n’hi ha de dos tipus ben diferents almenys pel que fa a l’accés: a) els funcionaris de carrera que han superat un `procés selectiu i els funcionaris interins.
    Com ja deus saber els funcionaris de carrera han accedit a un treball a l’adminsitració després de superar unes oposicions cada vegada més dificils i amb una gran concurrència i que implica que gent ben preparada es queda al carrer. L’accés a la funció pública ha de complir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
    Per tant, quan parles dels endollats, acolits i/o privilegiats dels partits polítics m’imagino que et refereixes al personal eventual ,assessors varis.
    Sí que tens raó amb el sentit que s’hauria de valorar la feina realitzada mitjançant un control per objectius. Es a dir, marcar els objectius que a de realitzar una unitat administrativa o un lloc de treball.
    Gràcies a aquest sistema no hi va haver una paràlisi a l’adminstració quan es va constituir el tripartit i de ben segur que no hi serà quan el tripartit se’n vagi…

  2. Com molt bé diu en Joan, parles d’oïda. Per criticar alguna cosa s’ha de conèixer millor.
    Només per contestar-te la qüestió que tant et té preocupat, et diré que els funcionaris són vitalicis justament per garantir que no els canviarà el govern de torn per posar-ne de fidels. És a dir, per evitar que l’administració estigui plena de treballadors d’un color polític determinat, amb els perjudicis que això comportaria per la societat.
    A partir d’aquí, podem començar a parlar dels mals de la funció pública, que n’hi ha: absentismes, corporativismes…
    (Com ja hauràs intuït, jo sóc funcionari, però en absolut estic orgullós de l’estat de la funció pública actual).

  3. Si n’hi haguera una normativa d’acomiadament laboral igual a la de Gran Bretanya, facilitaria l’adaptació entre l’oferta i la demanda de feïna augmetant la productivitat, eficiència i donant més estabilitat laboral al mercat laboral.

    En l’actual política s’estimula l’ineficiència, inestabilitat laboral i una temporalitat molt alta al mercat laboral. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.