Josep Arasa i Ferrer

El cerimonial del casori torna a recuperar-se després d’uns anys d’abandó. El que no es recupera és el casament religiós, a Catalunya la majoria de matrimonis celebra la seva festa amb una cerimònia civil (24.402 l’any 2022) i tan sols una minoria (2.678) ho fa seguin el ritual catòlic. Els uns i els altres tenen clar que els millors mesos per a la gresca i la xerinola matrimonials són juliol i setembre.

Actualment la festa comença dies abans amb el comiat de solter i, el dia senyalat, esdevé un espectacle que reuneix familiars i amics a plena llum del dia per lluir joies i vestuari. El ritual acaba amb un viatge iniciàtic que la parella realitza sola a terres llunyanes.

Amb pocs anys les modes i els complements han canviat. Els nostres avis no coneixien el pròleg del “comiat de solter”, a les nostres zones rurals la majoria de casaments es celebraven de bon matí per poder anar a treballar acabada la cerimònia. Ningú anava amb carro nord enllà cap terres desconegudes a passar la primera nit. La núvia es casava imperativament amb un vestit de color negre. Abans dels anys 1920, a les famílies que tenien possibles vestien la núvia amb un vestit nou negre, amb el cap cobert per un vel o mantellina del mateix color. Les famílies menys riques es casaven amb qualsevol vestit del seu armari.

Tradicionalment el color negre simbolitza la mort i el renaixement. En triar el negre, les núvies expressaven simbòlicament la seva disposició per deixar enrere la seva vida anterior com a solteres o com a conseqüència d’unes segones núpcies. Avui dia associem el color negre amb la tradició del dol, més que amb qualsevol celebració, però el fet de vestir de negre era “útil” per a la dona, en tant que reutilitzava les peces de les noces per a altres ocasions o la tela per a confeccionar-ne de noves.

La primera dona que no va utilitzar el negre per casar-se cal buscar-la fora de Catalunya. Cal remuntar-se a 1840, al 10 de febrer, dia del casament de la reina Victòria del Regne Unit amb el seu príncep Alberto de Saxe. Va vestir un luxós vestit blanc a més de molt costós, atès que era extremadament difícil aconseguir aquest to amb els procediments tècnics existents. La reina Victòria va iniciar una moda que, amb el temps, s’estendria per tot el món i que ha arribat fins als nostres dies.

No obstant això, la difusió dels vestits blancs entre les núvies catalanes va ser a partir de la dècada dels vint quan, també, ja començaren a lluir un ram de flors blanques com a símbol de puresa. El vestit negre no va acabar de desaparèixer fins a ben entrat el segle XX, cap a 1950.

Amb els carros o diligencies els desplaçaments eren curts i el “viatge de noces” no existia o com a molt és feia una sortida fins a Montserrat. Amb l’arribada del ferrocarril al meu poble (Santa Margarida i els Monjos, 1865) ja es va implantar el perniciós costum d’anar a passar la nit de noces a Barcelona. No és fins els anys 50 del segle passat que hi va haver parelles agosarades que van anar a passar la seva primera nit a Mallorca.

Avui el comiat de la solteria es fa a Roma, Londres, Salou o Lloret. Per fer la festa del casori és demana un crèdit bancari, el viatges de noces es fa molt més lluny i el vestit de la núvia, imperativament, ha de ser extremadament de color blanc.