ELS ANDREUETS
Deixa un comentariL’espai vilafranquí on es situava tradicionalment el cadafal era la rambla de sant Francesc, prop del carrer de sant Pere. El 14 de gener de 1850 executaren a Vilafranca, pel procediment del garrot, quatre malfactors de la banda dels Andreuets: Pere Ramon, Miquel Pasqual i els germans Agustí i Sadurní Armadàs.
Els Andreuets de Sant Quintí de Mediona eren onze persones, tres dels quals eren germans: els Armadàs. La banda rebia el renom per la mare d’aquests tres, l’Antònia Ferrer, “la Vella Andreua”.
La “Vella Andreua” era el cervell del grup. Era originària de Vilafranca però es va traslladar a Sant Quintí arran de la mort del seu marit en circumstàncies estranyes. A Sant Quintí, va muntar una “escola de bandolers” on ensinistrava els joves.
La justícia va acusar els Andreuts de tres crims, una desena llarga de robatoris, tres segrestos, mutilacions, amenaces a les autoritats, etc…. Per entrar a les cases ho feien, habitualment, per les xemeneies de la llar de foc. Quan en un robatori no obtenien allò que buscaven utilitzaven la tortura com eina de confessió. La “cadira sense cul” era la seva especialitat, lligaven la víctima a una cadira amb el seient trencat, a sota encenien una petita foguera, amb el dolor de les cremades a les parts intimes tothom acabava dient on guardaven els diners.
La Banda dels Andreuets va començar a actuar a meitats dels anys quaranta del segle dinou, en el moment de la segona guerra Carlina o guerra dels Matiners. Confonien les seves actuacions amb les accions de càstig o d’atac de les partides. La dels Matiners fou una guerra civil espanyola, emmarcada en el conflicte de successió dinàstica a la corona d’Espanya. Tingué lloc entre el 1846 i el maig de 1849. L’inici de la qual seria l’aixecament del capellà i mariscal carlí Benet Tristany a Solsona (un mes abans de l’enllaç d’Isabel II). Les causes cal cercar-les en una crisi agrària produïda per un seguit de males collites que van fer augmentar el preu del pa, afegida a una crisi de la indústria tèxtil que va provocar un greu malestar a les ciutats i l’oposició a les lleves militars abusives.
El dia de l’execució passava per Vilafranca el sacerdot Antoni Maria Claret –a qui proclamaren sant l’any 1950-, que aleshores era confessor de la reina Isabel II (1830-1904), aquella reina coneguda per la seva col·lecció d’amants, per la seva voracitat sexual i per la seva precocitat. El pare Claret, atenent la sol·licitud de l’ajuntament, va confessar els Andreuets i els va acompanyar fins dalt del cadafal.
Els Andreuets foren els darrers que s’executaren a la Rambla. Quan 46 anys més tard s’aplicà de nou el garrot a la vila –als assassins del capellà del santuari del Foix- la pressió local feu desplaçar l’execució al camp d’en Suriol, al costat d’una fàbrica de ciment.