ELS ALMANACS

Deixa un comentari
Anys enrere no hi havia casa penedesenca que no tingués penjat d’un clau al banc escon al costat del foc, o al rebost, un almanac. Els almanacs són publicacions anuals que contenen informació ordenada en un calendari. S’hi poden trobar pronòstics meteorològics, dades astronòmiques, festes populars,  consells agrícoles, el santoral, els mercats, les fires….
El mot almanac prové de l’àrab al-manâh (calendari) o al-manaakh (el clima), aquest origen reflecteix la seva utilització per l’agricultura, tot proporcionant informació sobre les estacions i la climatologia.  Almanacs o calendaris, són considerats en l’àmbit de la literatura popular com a literatura de fil o de cordell. Una definició que no té res de pejorativa i que es deu a la manera com era feta la venda d’aquestes publicacions, que es penjaven amb un fil a les vidrieres de les botigues a partir de Tots Sants.
A Catalunya encara es publiquen el Calendari dels Pagesos (1861), l’Almanac del Cordill (2002) i l’Agenda del Pagès (1985) escrits en català,  i el Ermitaño de los Pirineos de Fra Ramon (1875) que està escrit en castellà amb algun text en català. En castellà, des de 1840, s’edita el Calendario Zaragozano-El Firmamento. Avui, igual que ahir ho foren l’Almanach de l’Esquella de la Torratxal’Almanach  del Diario de Barcelona, el Calendari Català o el Calendari del Pagès, la seva consulta és fonamental a l’hora de planificar les matances, fer els empelts dels arbres, treure els fems, tallar la llenya, o plantar els alls.
A la Carronya em van fer a mans un exemplar del Calendari del Pagès  per l’any 1925 editat per  L’Institut Agrícola Català de Sant Isidro (any 70 de sa publicació). La primera plana comença amb les “Èpoques Cèlebres” on informen al lector que aquell any en feia 5.908 de la creació del món, 4.253 del Diluvi Universal i 13 de la Instauració de la Mancomunitat de Catalunya. Ultra el calendari de fires i festes, el santoral, consells agrícoles i legals, l’almanac té alguna pàgina literària -certament conservadora- escrita –entre d’altres- pel president de l’entitat, el baró d’Esponellà i pel penedesenc Jaume Raventós. A l’auca “Del bon i legal vinyater” donen normes i consells per fer el millor vi ”….en el most fluix, pot posar-s’hi / àcid tartàric; també/ guix, però sense passar de / dos grams de sulfat potàssic”.. Parlant de les dones catalanes en Josep Mª Vidal i Pomar versifica: …”Catalunya, pàtria aimada, / serva tan bell exemplar,/ que, malgrat la torbonada,/  serà el sol de tota la llar!”
Una de les curiositats que manté a la portada l’actual Calendari dels Pagesos (Sociedad General Española de Libreria) és la Roda Perpètua, on es pot conèixer l’avenir de l’any: anys fèrtils, molt fèrtils, estèrils i molt estèrils. Segons aquest oracle, l’any 2012 serà un any estèril, igual com ho va ser l’any 1936.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 18 de novembre de 2011 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.