Josep Arasa i Ferrer

Com sempre, hi ha moltes lectures possibles dels resultats electorals de Galícia i de Euskadi.

El PSOE ha perdut arreu i això és bo pels interessos de Catalunya perquè els hi trenca la prepotència, encara que el cost a pagar sigui el govern de Galícia, on el nacionalisme espanyol més ranci hi governarà amb un ampli suport popular, contradient les enquestes que deien que l’alta participació afavoria al PSOE.

A Euskadi ha guanyat l’abstenció i el vot nul que protestava per la antidemocràtica llei de partits. El PNB ha guanyat en nombre de vots, malgrat que és molt possible que qui governi sigui el PSOE amb l’ajut del PP. Si així succeís arrossegaria als socialistes a un cert grau de desprestigi. També és possible que segueixi governant el PNB amb coalició amb el PSOE, a canvi de que el Govern socialista de l’Estat mantingui el suport dels nacionalistes bascos, o també que governi el PNB amb coalició amb d’altres forces nacionalistes i minoria simple. En tots els casos els socialistes són els que pateixen més desgast.

Aquestes circumstancies negatives (que fins el moment han fet mantenir a Zapatero en el més absolut mutisme) haurien de ser un motiu de reflexió pels partits del govern de Catalunya, especialment per ERC vist el resultat obtingut pels seus agermanats de Galícia (PNB) i d’Euskadi  (EA/EB), companys de viatge socialista.

Malauradament, ni amb aquesta, ni amb l’experiència viscuda a casa nostra, no crec que els representants d’ERC aprenguin la lliçó.