Josep Arasa i Ferrer

Deia un dia Mary Santpere que per fer un vodevil és necessita un escenari amb moltes portes. En el vodevil del finançament hi ha tantes portes que el grum ja no troba la clau.
Aquest finançament tragicòmic, que no saben com acabar i que ja fa més d’un any que hauria d’haver abaixat el teló, ahir (09/07/09) ens va oferir un nou esperpent. Una nova reunió –secreta– entre el conseller Castells i la vicepresidenta espanyola, interessadament filtrada a la premsa de Madrid amb l’afegitó que el finançament català estava resolt. (segueix)

El vodevil matinal ha començat avui (10/07/09) amb un conseller que no desmenteix la notícia fins a 2/4 de 10 del matí, quan tots els diaris -impresos i digitals- anaven plens de la notícia. Immediatament hi ha hagut reunions entre els partits del govern, i el sospitós silenci de la resta de presidents autonòmics i de la brunete mediatica.

No és difícil deduir que l’acord ja fa dies que esta pres, com és de suposar econòmicament inferior a les pretensions i a les necessitats, i irregular respecte a l’Estatut; i que tot el que ara fa falta és teatralitzar el vist i plau d’ERC. Que regatejant, i tot fen el ploricó acceptarà el que donin amb l’argument de la crisi.
L’únic que sorprèn és que l’obra s’acabi abans de que surti per l’altra porta la sentencia del Tribunal Constitucional.

Amb uns actors tants dolents, un guió tan pobre i una obra tant llarga, quan per fi s’abaixi el teló, les úniques que aplaudiran seran algunes padrines. Amb l’edat es perd el sentit estètic.
Fa un any els empresaris estaven disposats d’anar amb la claca, ara però l’únic que poden fer és parar la ma. Els hi fa falta que la Generalitat tingui diner en efectiu, ja no els importa ni la historia, ni el nombre de portes que han posat a l’escena; amb l’aigua al coll necessiten els diners que el govern els hi deu per a poder seguir treballant.

Aquest vodevil, si acaba, ho fa tard i tan malament com estava previst. Pel país, és clar!!.