Josep Arasa i Ferrer

En Saura, l’emergència nacional i RAC 1

Soc un dels centenars de milers de catalans damnificats per la natura aquest cap de setmana. Per aquesta climatologia que fa cada cop més habituals els esdeveniments excepcionals. Soc, a més, dels privilegiats que van conèixer l’alerta llançada pels serveis meteorològics avisant del fort vent, com suposo que també ho va ser el Sr Saura.

Com molts altres catalans, bascos, occitans, gallecs, etc, he patit moltes hores de incomunicació telefònica, de subministrament elèctric, de suspensió de transport ferroviari, etc., i he vist com els nostres arbres maldaven per sobreviure en una lluita en la que sortien perdedors.

Malgrat el vent d’avui i el paisatge desolat, he recuperat Internet i gràcies a aquest mitja puc constatar que participo del país on la desinformació i la manca d’atenció cap el ciutadà ha estat, de lluny, la més greu.

Malgrat l’alarma climatològica llançada el divendres, rés no va fer variar els hàbits burocratitzats de l’administració, i amb la seguretat que deixo molts càrrecs al teclat, n’anomenaré algun. 

* Aquest cap de setmana -igual com a ocorregut en circumstancies semblants- no es va augmentar el nombre de persones d’atenció telefònica en el 012. Conseqüentment, l’allau de trucades va impossibilitar el seu servei públic i fer conèixer les directius del Govern. Igual com va succeir amb els telèfons de la companyia elèctrica o els de la telefònica que van quedar desbordats.

 * Els mitjans de comunicació de la Corporació Catalana van seguir amb les seves emissions habituals fins a les vuit del vespre del dissabte, hora en que van començar un programa radiofònic d’una hora, conjunt entre Catalunya Radio i Catalunya Informació, en que van estar informant d’algunes de les incidències que havien succeït al país. En cap cas les Emissores de la Generalitat van fer tasca formativa aconsellant el que calia fer en situacions semblants. RAC 1 va suplir la mancança informativa i va fer d’emissora publica, obrint l’antena a la participació ciutadana d’arreu de Catalunya i als consells que diferents responsables anaven desgranant.

 * La relació entre els diferents departaments de la Generalitat, Protecció Civil,  i els Ajuntaments va  resultar un cop més ineficaç. Hores desprès que des de Esports recomanessin no celebrar cap manifestació esportiva, encara començaven partits a poliesportius perillosos sense que cap delegat municipal ho impedís.

Quan el vent superava amb escreix els cent quilometres hora continuaven obertes carreteres o autopistes sense que els Mossos fessin res per deturar el transit. 

*  Em diuen que la majoria d’Ajuntaments van estar tancats -ja que era cap de setmana- i que en algun cas, quan algú va poder comunicar-hi, no van saber donar resposta del lloc on es podien trobar serres mecàniques per tallar arbres o maquines per apartar-los dels camins. Mostra evident -tal com s’ha constatat en d’altres ocasions- de la manca dels obligatoris plans municipals de previsió.

 * En resposta a totes aquestes reflexions el Sr. Saura al·lega que el divendres a la vesprada ell ja havia alertat. Una alerta general per vent fort que en cap cas feia pedagogia de les precaucions que hem de practicar els ciutadans. El sentit comú m’obliga a tancar les persianes quan hi ha vent, però es que em cal posar tires adhesives als vidres a partir de determinada velocitat del vent?. És millor deixar els tendals baixats o tancats?. Puc sortir a passejar pel bosc?.
Al Sr. Saura i al seu equip no li cal inventar res, tan sols cal que copií les recomanacions que en aquest casos fan a qualsevol Departament de l’Estat Francès o a Anglaterra.

És que serà suficient amb la mort de 7 persones, de molts ferits per causa directa o indirecta del vent, de danys milionaris arreu, per reconduir la Prevenció Civil a casa nostra?