Josep Arasa i Ferrer

Ja sigui per la complexitat de la Conselleria o per la incapacitat del Conseller Huguet, el Turisme -una de les principals fonts d’ingressos del nostre país- des de fa anys està fen aigües.

El Conseller Huguet, el murri ideòleg de l’aliança d’ERC amb el PSOE-C, ha estat sempre un defensor dels objectius laborals com a formula de valoració de la treballadors de l’administració publica. Ja fa un temps que no utilitza  aquests discurs. Els resultats de la seva política turística, a qualsevol empresa privada o aplicant els seus principis de treball per objectius, ja hauria comportat el seu acomiadament. (segueix)

Des de la seva arribada a la Conselleria, i d’això ja fa un bon grapat d’anys, ha omplert els seus discursos de molt bones paraules i escassos resultats. Durant aquets anys mai hem pogut conèixer la penetració de la marca Catalunya en el mercat internacional, malgrat les importants despeses promocionals del seu departament i la de les oficines –ambaixades- exteriors del sr. Carot.

El darrer mes d’octubre el turisme arribat a Catalunya ha estat un 3.8% menys que el de l’any anterior a la mateixa època. La dada podria ser justificada amb l’argument de la crisi internacional, però és que en el mateix període i amb la mateixa conjuntura la disminució del nombre de turistes a l’Estat ha estat de -3.6%.

El total de turistes que ha visitat l’Estat al llarg del que portem de 2009, és 46,7 milions. Un 9.3% menys que l’any anterior durant el mateix període. La baixada a Catalunya ha estat del -10.9%. A França la disminució és del -2%, a l’Europa del Nord de -2,1% i a l’Europa de l’Oest del -1,6%.

En front d’aquestes dades, l’habilitat retòrica del sr. Huguet, recordarà que Catalunya continua sent el destí turístic més important de l’Estat. El que no diu, és que això ja és un resultat empresarial heretat d’administracions anteriors i que ell no ha fet gaire bé rés per millorar o per conservar.

Tampoc diu que la marca Catalunya no és coneix a l’exterior, que el nostre país es continua coneixen pel sol i les platges.  Que l’eix actual sobre el que gravita la promoció és Barcelona, i que la prostitució i l’alcohol s’han afegit al prestigi internacional del nostre territori. Que la riquesa de la nostra cultura tradicional i popular és tan sols una anècdota complementaria en la promoció de la nostra costa. No diu rés del seu fracàs en l’estructuració del turisme rural, de que el seu intent no va ser rés més que un foc d’encenalls, i que no ha estat capaç de classificar per categories els nostres allotjaments rurals per acabar amb el frau, amb la imatge de turisme secundari, i per millorar l’orientació dels usuaris.

El turisme –una de les principals industries del país- mereixeria una conselleria pròpia, malgrat que la repartidora política del tripartit li va crear un matrimoni de conveniències dins una super-conselleria nominada d’Innovació, Universitats i Empresa. 

Ultra les delegacions territorials, la direcció de serveis i  les secretaries generals, del Conseller Huguet depenen coses tan dispars com les direccions generals de Comerç, d’Universitats, de Recerca, d’Innovació i Internacionalització, de Turisme, el comissionat per a Universitats i Recerca, el centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial, el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, el Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil, l’empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, el Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, Artesania de Catalunya, la Comissió de Preus de Catalunya, i un bon grapat d’organismes més entre els que hi ha Turisme de Catalunya.

Ja sigui per la complexitat de la conselleria o per la incapacitat del Conseller Huguet, el Turisme des de fa anys navega.