Josep Arasa i Ferrer

El cinisme barrejat amb hipocresia és una combinació terrible  pels humans. Si qui te aquesta malaltia és un polític cal allitar-lo inmediatament segons prescriuen tots els manuals mèdics democratics.

El tripartit des de fa temps esta mostrant que pateix aquesta malaltia contagiosa. Sense ànim de fer un llistat exhaustiu de la simptomatologia, recordo com van fer-nos veure bou per bestia grossa amb el traspàs dels inspectors de treball, o amb el finançament, i ara ho estan fen amb el traspàs dels ferrocarrils.

Madrid simplement ha cedit el control horari dels trens de rodalies, i la recepció de les queixes dels usuaris. No traspassa ni les vies, ni les estacions, ni els treballadors d manteniment, ni el control de la resta d’infraestructures necessàries (catenària, transformadors elèctrics, tallers de manteniment, equips de reparació, etc). Fixa un sostre al dèficit, sobrepassat el qual serà la Generalitat el que l’haurà d’abonar …. gairebé un desori.

I malgrat tot el Tripartit –buscant el titular- diu que aquest és el més important dels traspassos des de els Mossos d’esquadra….
(segueix)

Serveixi com a mostra de la malaltia el següent post, que m’he permès furtar del bloc de Ramon Farre –Coca de recapte– que més matiner que jo, molt encertadament ha parlat del tema.

Els traspàs del servei ferroviari de la rodalia de Barcelona: una metàfora.

ramonfarre | divendres, 1 de gener de 2010 | 02:28h

Des d’avui 1 de gener, la Generalitat assumeix la competència de gestió del servei de trens de la rodalia de Barcelona. De fet, no hi ha hagut un veritable traspàs del servei. Les vies, els trens, les infraestructures, en general, segueixen en mans de l’Estat mitjançant l’ADIF, l’ens gestor de les infraestructures. És un traspàs virtual.

No em puc imaginar el traspàs d’educació, com a exemple, sense haver atribuït a la Generalitat la titularitat dels centres docents. Quin traspàs hagués estat? De riure. Que hagués pogut fer la Generalitat? Decidir l’horari d’entrada a classe els divendres al matí? Abans les coses es feien francament millor. 

En el traspàs de “rodalies” la Generalitat en les seves decisions queda subordinada a l’Estat en la mesura que en cas de conflicte entre ADIF i la Generalitat, l’àrbitre és l’Estat. La Generalitat no pot actuar com la instància veritablement decisiva i decisòria. Roman sota la tutela de l’Estat. A més, durant tot el 2010, serà RENFE qui segueixi gestionant el servei, sense que la Generalitat tingui res a dir. 

El servei es traspassa amb un dèficit prèviament delimitat. Si cal fer cap millora o es produeixen dèficits d’explotació superiors als inicialment previstos serà la Generalitat qui els assumeixi a càrrec del seus recursos ja prou migrats. 

La xarxa de trens que presten serveis exclusivament en territori català no es transfereixen. Els trens regionals seguiran dependent de l’Estat i no hi haurà cap possibilitat de gestionar integralment i integrada el conjunt del sistema ferroviari que opera exclusivament a Catalunya. Cal dir que l’Estatut no distingeix entre regionals i rodalies i que, per tant,  tots dos serveis han de ser finalment traspassats a la Generalitat. 

En conseqüència, una Generalitat disminuïda gestionarà un traspàs disminuït amb recursos migrats i capacitat executiva reduïda. Aquesta és la visió que tenen el Govern tripartit i l’Estat  del que ha de ser la Generalitat: una administració autonòmica més sense capacitats executives i decisòries potents. El traspàs de rodalies n’és la metàfora perfecta. 

L’any 2010 podrem canviar aquesta manera d’entendre la Generalitat. Hi ha eleccions, afortunadament.  

Per cert, s’imaginen els trens redecorats amb propaganda de la Generalitat? Ja s’hi poden posar de peus, així serà. La nova imatge dels trens de color vermell (casualment) serà estrenada unes setmanes abans de la precampanya electoral. És el canvi d’aparença que pronostica el conseller Nadal. S’hi volen jugar un pèsol?