EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

2 de novembre de 2007
General
0 comentaris

EL SETVEUS

El Setveus és un català dels d?abans, un català de pedra picada, cada matí abans de dormir és flagel·la. Fill de minyona, va néixer quan a la casa hi havia tres mossos, piano i gramola a la sala. Terres a dojo, una tartana per repartir el pa, i un obrador que feia goig de veure.

Avui l?hereu ja fa temps que te arrugues, un parell de fleques, i maleeix el moment que el pare va vendre la tartana. Encara fa el millor pa del poble.

El Setveus és un poeta de la nit. Treballa quan els demes dormen, dorm quan els demes viuen, somia sempre. M?agrada compartir amb ell alguna nit. M?agrada polsinar-me de farina, de histories i records compartits. M?agrada la flaire del pa, del llonguet cuit i del lament pel que no som. (segueix)

En Joan, el Setveus, està preocupat, entre pa i pa la seva cultureta brama sobre la situació actual. Les seves reflexions son el fruit de moltes hores de solitud a l?obrador de la casa. No li preocupa Madrid, ni el preu del petroli, en tota la nit no diu res del canvi climàtic, ni dels problemes de les infraestructures a Catalunya. El Setveus esta amoïnat per la manca de reacció social que hi ha a Catalunya.

Tot esperant que pugi el pa deix anar, amb el seu optimisme habitual, ?això esta molt negre, que podem esperar d?un país on la majoria dels seus habitants ja viuen a ciutat amb casa de propietat? Mai cap revolució s?ha fet amb l?estomac ple, estem agafant els tics més rancis dels senyors de Barcelona, d?aquella burgesia que sempre s?apuntà al tren del guanyador. I ara amb les hipoteques a 50 anys, un jornal de misèria, la inestabilitat laboral i una legislació que no facilita el lloguer, la capacitat reivindicativa del jovent queda circumscrita a grups marginals, o pitjor encara, roman com una imatge del passat, una romanalla digna d?anàlisi històric.?

En un racó de l?obrador, emblanquinats per la farina tres llibres gastats destaquen el nom del seu autor: Franz Kafka, col·lecció de butxaca.

?El nostre país va haver d?escriure de nou la seva historia i recrear el seus símbols, i avui 30 anys després de la mort del dictador, amb escoles catalanes la canalla desconeixen qui era l’Otger Cataló i encara manté com a pròpia la llegenda de don Pelayo?

?Però -ell sempre ho diu amb posat seriós i orgullós de la seva troballa- que és pot esperar d?un país que li trontollen els seus símbols. La nostra dansa nacional, la sardana,  fou recreada per un andalús que és deia José Ventura, fill d?un comandant de l?exèrcit espanyol. La força policial, els Mossos d?Esquadra, van néixer per empaitar patriotes maulets, i creada per un botifler filipista, en Pere Anton Veciana.??Que és pot esperar d?un país que te la seva diada nacional en la data d?una derrota i com a herois d?aquella resistència a pactistes i no a màrtirs.?

?En aquest trenta anys els nostres polítics no han sabut crear nous mites, ni difondre els vells, no han sabut retrobar la nostra gènesis, ni objectius col·lectius, i el darrer invent, el referèndum del 2014, no te credibilitat per qui la diu i com la diu, no te força. Tampoc tindrà la capacitat il·lusionadora que faria falta. Estem perduts?.

Deixo el forn quan clareja tot fet un embolic de dubtes i paraules. L?aroma de llonguet ho envaeix tot. M?allunyo d?en Setveus quan ell reposa en una cadira tronada amb els ulls enrogits per la vetlla, torna a fullejar en Kafka. Abans d?anar a dormir buscarà en la seva memòria algun flagell.

 

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.