Josep Arasa i Ferrer

Rellegeixo el que la premsa diu sobre els pressupostos generals de l?Estat i que la majoria de partits festegen com una victòria i que per a mi ?al marge de les quantitats- tenen el regust amarg de la caritat.

Qui més qui menys reconeix que són quantitats electorals, i que l?any que bé tindrem de tornar a discutir, regatejar, demanar ja que:

·        La interpretació que fa el govern espanyol del 18 % que l?estatut diu que invertiran a casa nostra, per a ells no es anyal, que pot ser acumulatiu. Es adir que si un any acumulen totes les partides pressupostaries destinades a l?estació de la Sagrera, o a l?AVE de Figueres, ja arribaran al percentatge senyalat.

·        Pel que he llegit jo aquest any tampoc no seré beneficiari d?aquest pressupost. La gran majoria del pressupost estatal  és destinarà a dues obres: al famós AVE i a la terminal de l?aeroport. Jo no agafo l?avió i de moment a Madrid no hi he perdut rés. Mentrestant l?estació del meu poble esta degradada, quasi ruïnosa i sense WC, sense cap responsable que ens pugui donar un bitllet nou quan el tren arriba en retard, que és quasi sempre. Aquest any ja veig que continuaré fent cues a les carreteres ?nacionals? que no s?arranjaran, i pagant els peatges d?unes autopistes que no esta previst nacionalitzar.

·        Tan sols feia falta que algú, i en aquest cas és CiU, estigui demostrant que les quantitats pressupostades són inferiors a les  que ens correspondrien. I és molt possible que tinguin raó, ja que el partit socialista tan sols respon amb atacs a l?organització interna de CiU i no amb els números que demostren el desencert. ERC, sense donar cap justificació coherent, no s?oposarà als pressupostos.

·        I tots cofois (quasi tots) perquè aquest any han pressupostat el 18%, sense que existeixi cap clàusula que obligui a l?execució de l?obra. Tal hi com sempre ha succeït, fan unes promeses, anem a votar i després no les realitzen, però ells ja tenen el poder i nosaltres l?engany.  

Pobre el destí d?una nació que ha de pidolar constantment perquè li retornin el que és seu i que a més el retornat està tan condicionat que no afectarà a la majoria de la població.