Josep Arasa i Ferrer

La gestió dels residus és un dels reptes ambientals més complexos que afronta qualsevol societat. La Unió Europea s’ha fixat com a objectiu reciclar el 50% de la brossa l’any 2020 i del 60% al 2030. I en el cas de Catalunya l’objectiu és doble: reduir la generació de residus un 15% i aconseguir que la recollida selectiva arribi al 60%. Alemanya ja arriba al 67%, Itàlia al 48%, França al 43%. Espanya, Grècia i Portugal són a la cua. En el cas de l’Estat només s’arriba al 33%. Catalunya arriba al 45%. Santa Margarida i Els Monjos (Penedès) no hi arriba, malgrat que fa trampes al solitari i inclou com a residus del municipi tots els que entren a la deixalleria, encara que provinguin d’altres localitats.

La recollida de residus és una competència municipal -malgrat que en molts casos s’acaba aplicant a nivell comarcal o en mancomunitats-: cada ajuntament el que decideix quin model de recollida selectiva aplica. El més estès és el de segregació en cinc fraccions, orgànic, paper, plàstic, vidre i rebuig.

Tanmateix, el més eficient és el denominat porta a porta. Consisteix en què cada veí deixa a davant de casa seva –tant siguin habitatges unifamiliars o finques plurifamiliars- la fracció de brossa que correspon a aquell dia. El fet de no existir desplaçaments i, sobretot, la “responsabilitat” que suposa deixar la brossa a davant de casa, fa disparar els percentatges de reciclatge. L’anomenat Porta a Porta, està implantat actualment a més de 200 municipis dels 947 de Catalunya.

Estem a les acaballes de 2020 i el municipi de Santa Margarida i els Monjos encara no arriba al percentatge de residus reciclats exigit per la normativa vigent. Per iniciativa de l’oposició, durant la legislatura passada, l’equip de govern municipal va encarregar un estudi sobre la recollida d’escombraries al municipi. Aquest estudi el va fer una empresa exterior i en aquella mateixa legislatura l’equip de govern ja es va comprometre a implementar-lo. En aquella proposta es preveia realitzar la recollida Porta a Porta començant per les localitats més petites del municipi. Estem a les acaballes de l’any 2020 i el treball -que per cert va costar molts diners- continua guardat en algun calaix perdut de la Casa de la Vila

Algunes persones poden pensar que el 50% de reciclatge que exigeix la normativa europea és impossible al nostre territori. Amb dades del 2019 Sant Sadurní d’Anoia ja tenia un índex de reciclatge del 78,38% sobre el total de residus generats, l’Arboç que igual que Sant Sadurní ja té implantat el servei de recollida porta a porta, ja tenia un índex de reciclatge del 58,57%, a Sant Quintí de Mediona era del 68,20% del total de deixalles generades, etc…(El 3 de vuit)

Les dades de SMMonjos són certament sorprenents si ho comparem amb d’altre localitats. Sant Sadurní, que ja hem vist que pot ser un municipi de referencia, produïa l’any 2019, 435,26 k de residus per habitant any, L’Arboç 400,41 k/hab/any. Gelida, que recull les escombraries a la manera tradicional, en produeix 480,38 k/hab/any. SMMonjos 591,15 k/hab/any. Amb aquestes xifres, la pregunta és obvia, perquè a SMMonjos es produeixen més quilos de residus per persona?. La resposta la podem trobar en l’anàlisi de les estadístiques de Residus Municipals de l’Agencia de Residus de Catalunya (2019).

Com exemple ens poden servir les quantitats de residus voluminosos o de les restes de poda recollides. Sant Sadurní, un territori més agrícola que SMMonjos, recull 55,42 tones de restes de poda. Gelida en recull 89,24. SMMonjos en recull 204,18 tones. Si analitzem les dades de restes voluminoses i fusta, Gelida en recull 210,80 tones, l’Arboç 364,66, Sant Sadurní 578,62. SMMonjos en recull 630,44.

Amb aquestes quantitats, i d’altres semblants, s’arriba a la conclusió que a SMMonjos l’ajuntament inclou com residus generats i seleccionats al municipi totes les tones que es dipositen a la deixalleria, vinguin de la Bleda, de Sant Martí, de la Munia, de Torrelletes o de qualsevol altre lloc de la contornada.

Malgrat aquesta “desviació” de les xifres, a les acaballes del termini legal, SMMonjos encara no arriba a reciclar el 50% de les escombraries generades. Aquest fet es veu diàriament en el trist espectable que ofereixen els contenidors d’escombraries, aquests “santuaris de la merda”, on tot s’hi val i on es fa visible la falta d’educació cívica d’una part de la població, i on es constata la poca sensibilitat mediambiental del govern municipal.

Possiblement aquest any la pandèmia evitarà la sanció a SMMonjos per incompliment de la legalitat. Però aquesta no és només una obligació en majúscules de l’Ajuntament, és una mesura mediambiental molt clara per minimitzar els efectes de l’Escalfament Global i també és una oportunitat de negoci clar i, per tant, de generació d’activitats d’economia verda.