Josep Arasa i Ferrer

Assegut al Bacus de Vilafranca –un esmorzador de molta anomenada- davant  d’un suculent plat de tripa -ni massa picant, ni massa tova- amb una ampolla de bon vi blanc del Penedès, observo com serveixen una amanida de ceba i olives a la taula del costat.  El grup demana sèpia a planxa, truita d’albergínia, truita amb ceba i patata,  i l’única mestressa de la taula demana uns popets amb suc. L’escena em recorda aquells deliciosos passatges que descriu en Pla a  “El que hem menjat” en al marc de la fonda Europa de Granollers i de l’astorament l’autor quan veu demanar una paella per esmorzar.

Defensor com soc dels esmorzars tranquils de forquilla -i de cullera i forquilla si s’escau els caps de setmana- trobo a faltar el porró a taula de fondes i restaurants. Les modes ens han dut a copes fines i desdejunis escarransits plens de colesterol i escassament alimentaris, a oblidar berenars i ressopons. Del porrons ja hem perdut el lèxic i no se sap que és el montjuich, el tricorni, o si es tracta d’un porro de fonda o casolà, o si és carlí o si és lliberal. Malgrat que ningú nega que el porró és el primer decantador que es va inventar, jo afirmo que el porró compleix a taula el que fan els castells en una localitat, fa comunitat, fa germanor.

A la taula del costat han compartit la sèpia i les truites amb una tertúlia d’actualitat i un bon porro. A Santa Margarida i els Monjos 76 obrers de la planta de fabricació de gres de la Roca, seran acomiadats. Cinquanta més d’una empresa d’accessoris d’automoció (Utymat) del mateix municipi perdran el seu lloc de treball. Les dues industries ja havien prescindit el mes passat de més d’un centenar de treballadors provinents d’empreses de treball temporal. (segueix)

La situació, per aquets analistes de sobretaula es molt greu, i algun d’ells demana estripar la baralla, que el país comenci a caminar tot sol i demana responsabilitat jurídica als politics per les seves mentides. Plegats denuncien el maltractament a que ens sotmeten els governs espanyols i malfien dels politics actuals, afirmen convençuts que no ens resoldran ni l’economia, ni la situació nacional (desprès d’un parell de porrons, economia i política es barregen). Malgrat la bona taula tots reconeixen que es senten enganyats i que si ara hi haguessin eleccions no anirien a votar.

Expliquen l’exemple de l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos en que la seva política populista ha transformat el seu alcalde en un dels més antics de Catalunya (en el poder des de l’any 1979) i que en aquest moment, igual com sempre ha fet quan hi ha hagut situacions conflictives al municipi, -malgrat es defineix socialista i “d’esquerres”- no ha emès cap comunicat de suport als treballadors acomiadats, ni ha creat cap plataforma de diàleg per salvar els llocs de treball.

El temps m’empeny i la meva xafarderia no pot seguir, deixo als de la taula veïna quan encara desgranen les quantitats milionàries destinades per l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos a festes, a jubilats i a llibres de lluïment.

 Els esmorzars de forquilla estan perden la partida davant la pastisseria industrial. El porró davant les copes de vidre fi. La honestedat política esta perdent la partida davant el populisme barroer, els escalfaseients i la mentida institucionalitzada.