Josep Arasa i Ferrer

Es pot dibuixar un home amb bigotis o un panxut amb cara de mala llet, es pot complementar amb un munt de medalles i amb un uniforme de lluentons per retratar un general. En cap cas ens imaginem un general com el descriu Gaziel a les seves Memòries “un homenet increïble de petit; sec, escanyolit i lleig, amb quatre pèls que li sortien de les galtes xuclades, i la barba prominent i pansida, com una castanya eixuta; uns cabells blanquinosos, no retallats de sis mesos, que li brollaven d’un barret de palla mig foradat…. Anava tot espellifat de roba, amb unes calces de cotó grisenc i pelat i un gec de dril…L’homenet semblava un segador castellà, arrossinat, que s’hagués perdut pels vols de Vilafranca. Duia uns sabatots mig foradats i torts, gairebé sense taló i, per tot fato, un paquet molt petit embolicat amb un diari vell i lligat amb un tros de cordill ple de nusos.”

Agustí Calvet, “Gaziel” (1887-1964), es refereix al  capità general Valeriano Weyler Nicolau (1838-1930). Gaziel estava a Sant Sadurní (1900) pujant a la diligència que l’havia de portar cap a Sant Quinti, quan Weyler volia enquibir-s’hi tot hi anar plena.

En Weyler va ser capità general de Cuba, de les Canàries, de Filipines, del País Basc, de les Balears, de Castellà i tres vegades de Catalunya. Va ser ministre de marina, ministre de la Guerra en tres ocasions i senador vitalici. Ennoblit amb el marquesat de Tenerife i el ducat de Rubí.

Weyler va conèixer la seva esposa, Maria Santacana, a Sant Quintí de Mediona i allà hi tenia unes terres i una casa vella que sovint anava a vigilar. En Gaziel explica “que era sabut a tot el Penedès que no perdia ni un gra de raïm, ni una trista oliva, perquè amb aquella indumentària de camperol avar vergassava ell tot sol les quatre oliveres i tallava els gotims dels quatre ceps que conreava”.

A Cuba (1896) per tal d’evitar el suport que els independentistes rebien de la població rural, Weyler es va inventar la Reconcentración, camps de concentració on tancà a milers d’habitants de les zones rurals sense mitjans de subsistència. La xifra de morts provocats per la seva política s’estima en 300.000 cubans. El seu fracàs fou enorme, malgrat que anys més tard intentà reivindicar la seva actuació amb el llibre “Mi mando en Cuba”.

Weyler fou el general responsable de la repressió a Barcelona durant la Setmana Tràgica, amb morts, ferits i més de 2000 detinguts. Tot i el seu caràcter poc democràtic, no s’uní a la Dictadura de Primo de Rivera.

“Quan Weyler anava a Sant Quinti ho feia viatjant de tercera en el tren de Vilafranca i agafant a Sant Sadurní, per cinc o sis rals, com un pobret, la diligencia pública”; i si s’esqueia, el garrepa d’en Weyler, feia el seu viatge a la baca, sota la vela alta i encartonada, entre els farcells i les caixes.