EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

30 de setembre de 2021
0 comentaris

EL PLA HIDROLOGIC DEL PENEDÈS

El Penedès, viu un dels moments més decisius de la seva història. Un encreuament de circumstàncies que ens porta a la disjuntiva entre ser el pati del darrera de les conurbacions barcelonina i tarragonina, mantenir la nostra identitat tradicional o, fins i tot, avançar cap el futur intentant compatibilitzar les dues opcions. En aquesta situació, l’aigua no és un tema residual.

Molt son els factors que incideixen en el futur del Penedès: la crisi de producció agrícola, una legislació que prima la construcció com centre financer dels ajuntaments, uns eixos comunicacionals dissenyats per organismes aliens al territori, el canvi climàtic, ….. Ens deien que totes les solucions pel futur del Penedès estarien al Pla Territorial, pla inacabat des de fa 7 anys.  Fa uns anys al·legàvem que aquesta la lentitud burocratitzada era una malaltia d’Espanya i les seves institucions. Ens ventàvem que a Catalunya posàvem el servei al país per davant als partits i els designis dels polítics. Per moltes raons, la malaltia també ha triomfat a casa nostra.

Catalunya és seca. El Penedès és un territori que, amb poques excepcions, és cada dia més escàs d’aigua, i la poca qui hi ha és estacional o subterrània. La més important de les deus subterrànies conegudes és la desaprofitada de la Falconera. Al Penedès no tenim Pla Territorial i tampoc tenim pla hidrològic.

Mancances d’aigua que ja es preveien l’any 1957 al “Plan de Aguas de Catalunya” elaborat per Victoriano Muñoz, en el qual s’establia una sèrie de canals que des de Xerta havien de portar aigua de l’Ebre fins a Barcelona passant i regant l’Alt  i el Baix Penedès, en un recorregut semblat al de l’actual autopista.

Des del reculat 1957 les poblacions del Penedès han tingut un important creixement sense millorar les seves reserves hídriques. El pla hidrològic del Penedès és imprescindible si volem mantenir o estabilitzar el creixement humà, industrial o agrícola. S’han creat polígons industrials, urbanitzacions, hotels i centres d’estiueig sense cap planificació,  desaforadament s’han construït piscines i hem augmentat el consum domiciliari i industrial d’aigua.

Els projectes de l’Ebre mai es van realitzar totalment, com tampoc la proposta més recent de portar aigua des del Roine (Occitania). L’arribada de les aigües del Ter i les del Llobregat van satisfer una part de l’aigua de boca, però el Penedès continua augmentant les seves necessitats hídriques.

La clau no és tan sols buscar nous recursos, si no reduir la demanda i acabar amb la percepció que l’aigua es gratuïta. Els ajuntaments tenen molt a dir i a fer en aquest camp en compliment de la legislació vigent, des de la creació d’un cens dels pous existents a cada municipi, fins a la instal·lació de comptadors a tots els punts d’extracció d’aigües subterrànies, especialment a les industries.

L’any 2020 l‘Agencia Catalana de l’Aigua va anunciar que recuperava les obres de la dessaladora d’aigua de mar de Cunit, que l’entitat ja havia anunciat l’any 2009. Aquesta solució és molt cara i genera salmorra d’escassa o nul·la utilització.

Entretant a molts pobles es perden milions de litres d’aigües residuals per una deficient depuració. La depuradora de Vilafranca -que depura les aigües residuals de 13 municipis- aboca a la riera de Llitrà -afluent del Foix- 14 milions de litres diàriament que van a parar al contaminat i porós pantà del Foix. L’abocament s’agreuja especialment els dies de pluja, quan la depuradora no pot contenir l’avinguda d’aigua que hi arriba, en no existir una doble xarxa de recollida -pluvial i aigües negres- en els nostres pobles, i no disposar d’un gran dipòsit de contenció.

Segons el Banc Mundial la reutilització d’aigües residuals, com a mínim, és un 48% més econòmica que dessalar. Convertir les aigües residuals en un recurs no només va associat, segons la FAO, a la producció d’aigua neta, sinó també d’energies renovables i de fertilitzants, a més de contribuir a reduir els gasos amb efecte d’hivernacle.

Planificar el futur del consum d’aigües al Penedès i trobar noves fonts d’aigua és imprescindible, però molt complex. Les solucions no són senzilles i totes allunyades del curt-terminisme polític al que ens tenen acostumats. Per això cal començar per planificar el desenvolupament hídric del territori que, com a mínim a curt termini, ens torni a portar a  un equilibri entre l’oferta i la demanda. El repte afecta a tothom, els actors polítics i els ciutadans, i cal abordant-lo a partir d’un canvi cultural que impulsi la reducció de la demanda i canviï el concepte de l’aigua com producte gratuït o privat .

ELECCIONS, EL PSOE HA PERDUT
02.03.2009 | 2.08
A General
ENS HAN TORNAT A ENGANYAR
15.09.2008 | 7.17
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.