EL PETÓ D?EN TARDÀ

Deixa un comentari

És temps de rectificacions per ERC: ahir va ser en Benach i el seu cotxe, abans avia estat en Carod amb l’entrevista amb ETA, en Puigcercós amb la bandera espanyola i ara és en Tardà qui es justifica. Primer va cridar en favor de la república i l’acabament de la monarquia, i passats uns minuts ja justificava el seu crit, s’excusava, i demanava perdó.

 

Desitjar la mort a algú és lleig. No és políticament correcte encara que sigui la mort d’un Borbó. Encara que el desitjat participi d’un dels llinatges que més mal han fet a Catalunya. Un diputat no ho pot dir això encara que ho pensi. Són les regles d’aquest joc, o les assumeix o trenca la baralla. Nedar i guardar la roba, en les actuals circumstancies, és impossible.

 

Sembla que vist els mals resultats que els sondejos d’opinió estan donant a ERC, en Tardà  estigui buscant que els mitjans de comunicació espanyols li facin la campanya promocional. Aquesta no és una mala estratègia a curt termini, però quan es cau en el parany demagògic cal ser-ne conseqüent, per no transformar el remei en malaltia.

Un crit  de vida o de mort dit en un míting d’Esquerra (abans Republicana de Catalunya) esdevé poc convincent, però per a la majoria d’electors esdevé incomprensible quan veuen -astorats- com ERC continua donant suport incondicional a un president de la Generalitat que -sense rubor- crida Viva España!! i comparteix un “vino español” a la salut de la Constitución. Electors que recorden l’actitud tèbia que va tenir ERC quan es van cremar fotografies dels Borbons.

 

L’actitud del “diputado” Tardà em recorda una dita que repetia el meu avi “una bufetada s’ha de donar sense demanar permís i un cop donada no l’has de justificar mai”.

El sr. Tardà en pronunciar les seves paraules tan sols ha complert la meitat del precepte. L’experiència m’ha demostrat que el meu avi tenia raó.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 7 de desembre de 2008 per Josep Arasa

  1. Si el borbó Felip V va posar la primera pedra en complint dels objectius de l’Inquisició i adscrita al Consejo de Castilla -de la qual ha esdevingut l’actual Consejo de Estado- i amb la dictadura del alçament militar Franquista va posar la darrera pedra amb la caiguda democràtica repúblicana. 

    De la qual la transició amb l’actual Constitución és hereva junt a la segona instauració de la monarquia borbònica, és quan ha pogut comptar en aquets trenta anys amb els mitjans necessaris i tecnologics per perpetuar i desenvolupar de forma exponencial els privilegis aconseguits ì gaire bé els objectius proposats amb el passat pel Consejo de Castilla i l’Inquisició espanyola. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.