EL PENEDÈS, RESERVA ENERGÈTICA
Deixa un comentari
El Penedès, és una gran reserva energètica, i el Priorat, i la Terra Alta, i el Segrià, i…..
Les vinyes, més enllà de produir raïm i vi, produeixen subproductes, alguns desaprofitats energèticament en l’actualitat.
Per una banda de les restes del raïm premsat en queda la brisa, un residu sòlid i sec, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol. S’obtenen alcohols, olis, adobs, etc.
L’altre són les vergues o sarments, branques velles del cep que es tallen en les podes de finals de tardor o hivern. Les vergues s’aprofitaven abans per escalfar les cases a les llars de foc, o com adob enterrades entre les passades de ceps. Aquestes tones de branques llenyoses, avui, resten abandonades al costat de les vinyes tot esperant una calçotada o les grans fogueres de tardor que els pagesos encenen i que donen als camps una imatge de fumeral. El mateix passa amb totes les restes de poda dels camps fruiters.
A Plougastel, a la Bretanya acaben d’inaugurar una gran central d’aigua calenta per a la calefacció que funciona amb restes d’una serradora (APROBIS). Funcionant permanentment te una potencia de 1.2MWh de calor per any. Aquesta calor esta distribuïda per les cases a traves de una xarxa de tubs d’una longitud de 1.9 kmts. amb 12 estacions de distribució. Quan no hi ha restes de llenya, quan hi ha puntes de fred o avaria a la caldera de llenya, la central pot funcionar a gas.
Aquesta caldera assegura les necessitats anuals de 600 cases i consumeix 2.700 tones de fusta per any. La construcció de la central a estat realitzada i finançada per una empresa privada (Dalkia France) amb estreta col·laboració amb l’administració. L’empresa te una concessió per explotar la central durant 20 anys. La xarxa de distribució és municipal.
La utilització de les restes de llenya permet un estalvi de 6000 MWh d’energia fòssil i una disminució de les emissions en CO2 de l’ordre de 1000T/any. El cost total dels treballs ha estat de 1.935.724 €.
Europa esta buscant desesperadament recursos energètics que li permetin trencar la dependència energètica i l’estalvi de CO2. Localitats grans i xiques, nacions, regions o estats, posen imaginació per plantejar un nou futur mes ecològic i menys dependent. A Occitània els agricultors estan assajant fer anar els tractors amb restes de olis. A d’altres localitats inclús retorna el transport públic tibat per cavalls. Arreu la imaginació esta impulsant els científics.
Aquí, la pesada carrega burocràtica que arrossega la nostra administració, no permet alternatives noves o imaginatives, amb alguna excepció molt puntual.. Aquí tones de vergues, de fusta vella, de brancatge, es desaprofiten cremant als marjals; tones de orins continuen emeten metà a les bases; els vehicles que funcionen amb etanol estan prohibits a casa nostra i demanen als pagesos que arranquin les vinyes (productores principals d’alcohol).
L’altre són les vergues o sarments, branques velles del cep que es tallen en les podes de finals de tardor o hivern. Les vergues s’aprofitaven abans per escalfar les cases a les llars de foc, o com adob enterrades entre les passades de ceps. Aquestes tones de branques llenyoses, avui, resten abandonades al costat de les vinyes tot esperant una calçotada o les grans fogueres de tardor que els pagesos encenen i que donen als camps una imatge de fumeral. El mateix passa amb totes les restes de poda dels camps fruiters.
A Plougastel, a la Bretanya acaben d’inaugurar una gran central d’aigua calenta per a la calefacció que funciona amb restes d’una serradora (APROBIS). Funcionant permanentment te una potencia de 1.2MWh de calor per any. Aquesta calor esta distribuïda per les cases a traves de una xarxa de tubs d’una longitud de 1.9 kmts. amb 12 estacions de distribució. Quan no hi ha restes de llenya, quan hi ha puntes de fred o avaria a la caldera de llenya, la central pot funcionar a gas.
Aquesta caldera assegura les necessitats anuals de 600 cases i consumeix 2.700 tones de fusta per any. La construcció de la central a estat realitzada i finançada per una empresa privada (Dalkia France) amb estreta col·laboració amb l’administració. L’empresa te una concessió per explotar la central durant 20 anys. La xarxa de distribució és municipal.
La utilització de les restes de llenya permet un estalvi de 6000 MWh d’energia fòssil i una disminució de les emissions en CO2 de l’ordre de 1000T/any. El cost total dels treballs ha estat de 1.935.724 €.
Europa esta buscant desesperadament recursos energètics que li permetin trencar la dependència energètica i l’estalvi de CO2. Localitats grans i xiques, nacions, regions o estats, posen imaginació per plantejar un nou futur mes ecològic i menys dependent. A Occitània els agricultors estan assajant fer anar els tractors amb restes de olis. A d’altres localitats inclús retorna el transport públic tibat per cavalls. Arreu la imaginació esta impulsant els científics.
Aquí, la pesada carrega burocràtica que arrossega la nostra administració, no permet alternatives noves o imaginatives, amb alguna excepció molt puntual.. Aquí tones de vergues, de fusta vella, de brancatge, es desaprofiten cremant als marjals; tones de orins continuen emeten metà a les bases; els vehicles que funcionen amb etanol estan prohibits a casa nostra i demanen als pagesos que arranquin les vinyes (productores principals d’alcohol).
Algú haurà d’explicar perquè estem desaprofitant tants recursos i continuem important tant de petroli. Potser la resposta la trobarem en la distancia: el Penedès, el Priorat, el Segrià queden molt lluny dels despatxos barcelonins, i a més a Barcelona no tenen vinyes als jardins. O potser perquè les petites centrals no són tan mediàtiques com les obres faraòniques?. O serà per pressions de les empreses, o per manca de formació dels nostres dirigents?
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 4 de gener de 2008 per Josep Arasa
Aquests subproductes de què parles són poc energètics, i produeixen diòxid de carboni, com la llenya.
Barrinaire:
Tenim una classe política d’una mediocritat lamentable… i així ens va.
No hi ha més caps pensants amb poder d’acció, que els pagats pel capital més parasitari.
Com ho sacsejem això??