Josep Arasa i Ferrer

“qui seran les 6.900 persones que podran entrar a l’interior del temple de la Sagrada Família per a la missa de la consagració. A banda de les autoritats, al capdavant de les quals hi haurà els reis d’Espanya, hi haurà 2.100 fidels de les parròquies (n’hi haurà com a mínim un de cada una), 180 provinents dels bisbats de Catalunya, els 1.100 concelebrants de la missa (cardenals, arquebisbes, bisbes, abats i sacerdots), 800 cantaires….Avui 07/10/10)”

Els sants són persones destacades per les seves virtuts i són models capaços de mostrar als altres un camí de perfecció. A l’església catòlica aquest títol es dona desprès d’un procés anomenat canonització. Actualment tan sols el Papa pot determinar la santedat de fidels catòlics. Títol que es pot treure, tal com hem vist en diferents moments de la historia i en diferents personatges a qui s’havia atorgat.

En el procés de revisió permanent, de fer i de demanar perdó, amb el que l’església catòlica ha sobreviscut al llarg de la historia, i que possiblement tingui amb l’execució de Copèrnic la seva expressió més popular, l’obliga a revisar la santedat de molts il·lustres misògins.

En tant que no ho faci demano que cap pubilla catalana –amb mitena, saragüells i gandalla- acompanyi la cavalcada publicitària del Papa en la seva visita a Barcelona. Proposo que al papamoviltan sols el precedeixin les enlluernadores carrosses masculines del BBVA, del Corte Ingles, dues de l’Opus Dei, una unitat de legionaris, el Borbó, uns quans politics i en Zapatero.

Sant Pau diu “La dona és un niu d’esperits immunds, la porta de l’infern, un ser corromput, fins i tot el petó d’una mare es impur”.

El gran Sant Pere va dir “Quan escolto parlar una dona, fujo com d’una vibra”.

El respectat Sant Agustí diu sense rectificació eclesiàstica posterior: “La dona es la saba del pecat…La dona no pot ensenyar , ni ser testimoni, ni jutjar, ni, amb més raó manar… La dona és una animal que tan sols es delecta al tocador. Dolent es veure una dona, pitjor es parlar-la i més tocar-la”.

Sant Jeroni tampoc ha estat desautoritzat quan diu: “La dona és l’origen de tots els mals, dons per ella ha entrat la mort al mon”. El personatge considerava que les noies havien d’anar totes tapades menys els ulls, perquè puguin veure el camí i no caiguin topin o ensopeguin.

Fray Luis de Leon, amb castellà que honora a Espanya diu “La naturaleza hizo a las mujeres para que, encerradas, guardasen la casa”. I segueix “ Porque les dio a las mujeres Dios las fuerzas flacas y los miembros muelles, sino porque las crió no para ser postas, sino para estar en su rincón asentadas”.

Sant Gregori explica que li és “més difícil trobar una dona bona que un corb blanc”. Sant Bonaventura diu que la dona “es un escorpí que sempre esta a punt per picar”.

Keyserling afirma que el segle III, un concili va declarar que la dona no tenia anima, sense que cap concili posterior ho hagi esmenat. I en el Concili de Flandes del segle VIII es tornà a discutir si la dona tenia anima. Al tercer concili de Maçon – segle VI-, en el qual es va prohibir als bisbes tenir gossos, un bisbe va preguntar si la dona pertanyia a la humanitat.

Podria seguir amb multitud de pàgines i d’exemples de la misogínia declarada i practicada per l’església catòlica.  Possiblement la institució catòlica no mereix ni les ratlles que escric, ni la promoció que pretenen obtenir alguns polítics papanates amb la visita del Papa,  però els exposats són alguns dels molts arguments per assistir a les manifestacions que és fan en contra de la visita papal i del seu irregular finançament.

Si volem una Catalunya lliure i respectuosa amb tothom no podem permetre actes d’imposició com aquest viatge. És obvi que els carrers de Barcelona han de manifestar el seu desacord. Que el món conegui que Catalunya és un país modern que esta allunyat de la imposició religiosa fonamentalista i de la beateria tàctica dels polítics de la Generalitat, del rei d’Espanya i d’en Zapatero.