Josep Arasa i Ferrer

Puigdàlber és el municipi més petit de Catalunya (0,63 hectàrees) i és dels pocs llocs on encara s’elaboren canyissos.

L’església de Puigdàlber està sota l’advocació de sant Andreu l’apòstol, és per això que fan la seva festa major a l’hivern, el 30  de novembre. És un edifici modern inaugurat el 23 de gener de 1942, sense gaire interès arquitectònic. El va dissenyar l’arquitecte barceloní Manuel Puig Ganer.

Quan l’any 1868 -el poble tenia 300 habitants- la parròquia es va segregar de la de Santa Fe, el temple parroquial barroc que hi havia ja era petit per acollir la feligresia. L’any 1932 s’optà per la construcció d’un nou temple i realitzar els treballs necessaris per conservar el vell en bon estat. La guerra de 1936-39 va aturar les obres quan l’església nova ja estava a punt de cobrir. Les parets de la nova van ser enderrocades per aprofitar les pedres per construir els refugis del camp d’aviació de Sabanell.

L’aeròdrom militar de Sabanell es posà en marxa la primavera de 1938,   estava situat a la dreta de la carretera que va de Vilafranca a Igualada i a l’esquerra de la carretera que surt cap al Pla. Tot i que aquest camp està situat majoritàriament en terrenys del municipi de Torrelavit, sovint se’l coneix com el camp del Pla del Penedès. S’hi construí un refugi gran amb capacitat per a 120 persones, i uns 8 d’elementals contra metrallament en el perímetre del camp i per a protecció dels equips de cada aparell. En la casa gran de Sabanell hi havia col·locada una campana que es tocava quan s’aproximaven els avions franquistes a bombardejar el camp i calia baixar als refugis, cosa que van fer en dos o tres ocasions.

Acabada la guerra, de la nova església de Puigdàlber no en quedava rés, i l’antic temple barroc es trobava en molt mal estat i amenaçava ensorrament, per la qual cosa es va enderrocar. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual.

En els moments presents de desprestigi polític, quan alguns alcaldes penedesencs estan involucrats en processos judicials per prevaricació, corrupció, espionatge, etc.. , a Puigdàlber mantenen viva en la memòria de l’honestedat de Manel Parellada i Mitjans, una gran persona que va ser escollit batlle el 16 d’abril de 1931.

En Manel va ser nomenat president honorari del Sindicat Agrícola Cooperatiu de la Unió de Rabassaires l’any 1932. Les eleccions municipals de 1934 les va tornar a guanyar encapçalant la llista del seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya. Va construir les escoles locals i va portar l’aigua a les cases del poble i a les fons públiques. Amb el seu saber fer va protegir a rics i pobres intentant que no es maltractés ningú del poble. Dissortadament la repressió franquista el va fer abandonar el poble i va anar a parar a un camp de refugiats francès on va emmalaltir i morir.