Josep Arasa i Ferrer

En commemoració del cinquanta aniversari de la restauració dels Jocs Florals, el 10 de maig de 1908, es col·locà a Vilafranca la primera pedra del monument, dedicat a qui fou un dels filòlegs més importants de la Renaixença, Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca 1818–Barcelona 1884). Hi assistiren diferents intel·lectuals del moment, Carmen Karr,  Marcelino Menendez Pelayo, alcaldes, la comissió organitzadora de l’homenatge, autoritats civils i eclesiàstiques, premsa, família  i un nombrós públic.

El primer projecte de monument el realitza el jove arquitecte, historiador, crític d’art, assagista, poeta i agitador cultural Josep Pijoan i Soteras (Barcelona, 1879- Lausana, 1963) i l’escultor noucentista Ismael Smith Marí  (Barcelona, 1886 – Nova York, 1972). Consistia en un basament sobre el qual hi havia la figura de Milà i Fontanals assegut en una càtedra i al·legories de les regions de la Corona d’Aragó. Aquest projecte s’abandonà i es decidí fer un concurs públic. El mes de març de 1909 es feia saber que el guanyador del concurs havia estat el projecte  del pintor, projectista i director artístic Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 1850 – 1926). Els problemes econòmics van fer que l’execució definitiva del monument fos més senzilla que la del projecte guanyador, però no en perdé l’essència. Enric Montserda i Josep Puig i Cadafalch  van dirigir l’obra.

D’un pedestal de secció en creu, s’aixeca una columna jònica coronada amb l’Àngel de la Fama, que porta en una mà una palma i en l’altra una Venus de Milo sobre una bola del món. L’Angel, que simbolitza el triomf de la bellesa, és una creació de l’escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 1863-1933). A banda i banda de la columna i damunt del pedestal, hi ha dues figures de bronze de cos sencer, d’una pubilla portant un llaüt i d’un guerrer amb una arpa que sostenen branques de llorer sobre el bust de Milà i Fontanals;  representen la poesia popular catalana i l’èpica castellana, també són fetes per Eusebi Arnau. El bust d’en Milà sostenint una ploma i un llibre està fet  per l’escultor  Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 1850-1927). El monument descansa sobre una base circular de tres esglaons.

Amb una important assistència de públic, i presidida pel Dr. Torras i Bages, es va fer la inauguració del monument el 30 d’agost de 1912 durant la Festa Major. El sacerdot i poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera va escriure uns versos per aquella ocasió que després va incloure en el seu llibre Horacianes:  …..s’alça de nou el mestre ja immortal./Tard s’és alçat el monument de glòria,/però sa imatge durarà en la història/més que aqueix bronze, son tribut d’honor./Mostra en Milà a tos fills, oh Catalunya!, /i ton jovent fins a l’edat més llunyà /veneri de la raça el gran Mentor.

Publicat a El 3 de vuit de 08 de febrer de 2019