Josep Arasa i Ferrer

Tot reivindicant la victòria democràtica del referèndum  d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017, vull salvar de l’oblit “El més petit de tots”.

“El més petit de tots” va ser una escultura adoptada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat (1937) com a icona de la seva activitat i símbol de la Dignitat del poble. La figura és un nen milicià que crida a lluitar contra els facciosos i avança vestit amb una granota d’obrer -vestimenta característica dels milicians-, amb una senyera a la mà dreta i el puny esquerra alçat, representant l’esperit de combat i resistència del poble català. Va ser creada per l’escultor Miquel Paredes. De l’escultura es va fer una tirada reduïda banyada en or per entregar a personalitats mundials: Pius XI, el president de la República Francesa, Jordi VI de Gran Bretanya, Lazaro Cardenas de Mèxic, el President Roosvelt… De la tirada popular es van vendre més de 60.000 copies, amb el franquisme la majoria es van destruir per por a represàlies.

Si n’eren tres germans/ que van a la caserna/ tots tres cantant a cor/” volem guanyar la guerra” /ram ram rataplam/ ” volem guanyar la guerra”/ El gran porta fusell/ l’altre, tambor i trompeta /i el més petit de tots/ empunya una bandera/ ram ram rataplam…

Per encàrrec del Comissariat, Pere Quart va escriure aquesta cançó sobre el vailet, que va cantar -amb la música d’“Els tres tambors”- l’Emili Vendrell amb la cobla Barcelona. Les corals i les escoles la van difondre abastament. Lola Anglada en redactà i il·lustrà un conte.

La mare fa el cor fort/ i els fills abraça i besa/ quan és el més petit/ somriu i llagrimeja/ ram ram rataplam/ somriu i llagrimeja. Arriba el capità/ li diu amb veu severa/ aquest no pot venir/ que encara és massa tendre / ram ram rataplam/ …

El Comissariat de Propaganda va néixer l’octubre de 1936. El seu principal propòsit era el de difondre la realitat cultural catalana pel món. Va tenir un paper propagandístic destacat durant la Guerra Civil.

En Miquel Paredes i Fonollà (Barcelona, 1901-Ceret 1980)  es va formar a la delegació de l’Escola de Llotja de Gràcia. Els anys trenta participà en exposicions col·lectives a Barcelona i a Madrid i aconseguí el primer premi en un concurs per trobar l’al·legoria de la República. Durant la Guerra Civil, per encàrrec del President Companys, va realitzar el gran  monument -12 mts- al soldat de l’exèrcit popular (Soldat heroic del poble, 1937) instal·lat a la Plaça de Catalunya davant del hotel Colón, seu en aquell moment del PSUC. La seva obra més coneguda és El més petit de tots. Exiliat el 1938, realitzà en pobles del Rosselló monuments als morts de la guerra, i treballà en diferents oficis. Morí sense que se li hagués reconegut la seva obra.

És per aquest infant / i tots els de la terra/ que els homes lluitarem/ fins a morir o vèncer /ram ram rataplam/ fins a morir o vèncer/ La tropa ja se’n va/ la mare li’n fa festa/ i el més petit de tots/ enlaira la bandera/ ram ram rataplam/ enlaira la bandera.

Faig meves unes paraules d’en Josep Pla “Totes les coses belles fan dormir, i per això el perill de quedar-se adormit al nostre país és permanent”.