Josep Arasa i Ferrer

Ja sigui perquè la majoria d’artesans viuen a “comarques”, ja sigui perquè la seva tasca no es cosmopolita a ulls dels postmoderns, o perquè el nombre de llocs de treball que generen no és tan important com el de les empreses multinacionals, l’esforç empresarial i artístic dels artesans ha estat menystingut per l’actual govern de la Generalitat. (segueix)

L’anterior govern va començar per catalogar els artesans i els va donar carta d’existència mitjançant títols de qualificació. Va crear un centre d’exposicions a Barcelona, que posteriorment va millorar en un nou edifici, va fer present l’artesania catalana a moltes manifestacions a l’exterior, i va ajudar a consolidar mercats i fires a Catalunya. Durant el mateix temps els nostres veïns del nord promocionaven a cada localitat els seus artesans, els hi donaven carta comercial i els ajudaven econòmicament per consolidar llurs empreses. Es difícil entrar en una localitat francesa i no  veure el cartell del llistat d’artesans que hi podem trobar o dels productes que hi fan.

El nostre conseller Huguet, ha depreciat l’artesania catalana. No ha fet cap pla de foment de l’artesania, cap pla per a la seva promoció, ni cap pla de catalogació o de normalització i millora de la senyalística municipal per a la seva identificació. L’única artesania promocionada, durant l’etapa Huguet, és la xinesa.

Aquests dies a la ciutat occitana d’Arles (Provença) es celebra el 50é. Saló dels “santonniers” (creadors de figures de pessebre). Ultra els mercats de Nadal de totes les localitats provençals, on els visitants poden comprar tot tipus de productes, en aquella zona i durant aquests dies, hi ha salons o exposicions dedicades als artesans de les figures de pessebre -organitzades per una administració laica- a: Arles, Tarascon, Châteaurenard, Salon de Provence, Pélissanne i Saint- Rémy de Provence.
A Catalunya, malgrat la importància que encara tenen els seus pessebres cristians, no hi ha cap mostra de les realitzacions dels seus creatius artesans, ni tan sols a la sala d’exposicions que  Artesania de Catalunya té a Barcelona.

No cal demanar al nostra conseller Huguet que inventi rés, ni que continuï fen grans discursos programàtics a les seves webs, tan sols que copií el treball eficient que estan fen nord enllà. Que quan França promociona i dona suport als seus artesans, consolida –conseqüentment- la població en les seves zones rurals; en tant que aquí -amb un repte de modernitat- menystenint l’artesania tradicional –com ell fa- estem perden una bona part de la nostra cultura i incrementant l’endèmic desequilibri territorial.

 Aquesta actitud de la Conselleria ha contagiat a molts alcaldes que, mancats d’imaginació, no veuen en els artesans altra cosa que un col·lectiu d’artistes frustrats, un grup de marginals, o,  en el millor dels casos, tan sols un motiu per organitzar un mercat medieval.