El futur d?Haití, en les mans del seu poble organitzat

Deixa un comentari
Dijous dia 20 de gener es va inaugurar oficialment la Campanya “Haití: un terratrèmol que dura segles. Catalunya amb Haití” a les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, amb l’assistència de Roser Clavell, secretària d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Francesc Mateu, president de la FCONGD, Patrícia Cantarell, comissària de l’exposició, i també diverses persones representats de les ONGD que participen en la campanya.
A la taula rodona “Haití: passat, present i futur. Les causes d’un terratrèmol que dura segles i els reptes de la reconstrucció” van intervenir Camille Chalmers, secretari executiu de la Plataforma Haitiana per un Desenvolupament Alternatiu i una de les veus més crítiques amb els resultats de la missió de l’ONU al seu país a través d’un vídeo, Waldo Fernández, responsable de projectes Centreamèrica- Carib de Mans Unides i Carles Soler, coordinador de Cooperació Sud de Veterinaris sense Fronteres….(SEGUEIX)

Camile Chalmers, economista i professor universitari, a través d’una video-entrevista facilitada per la Coordinadora asturiana d’ONGD i publicada a Canal Solidari, va explicar com l’amplitud dels danys causats pel terratrèmol i altres catàstrofes, sobretot l’epidèmia de còlera, són el resultat d’una triple absència: absència d’estat, absència de política social i absència d’un model econòmic a Haití. De fet, malgrat que s’organitzin per crear sistemes d’autoprotecció, avui les dones i els infants són extremadament vulnerables davant la situació de desestabilitat ja que el nombre de violacions ha augmentat vertiginosament els últims mesos. Aquesta triple absència, però, parteix d’un procés de colonització iniciat al segle XVIII i d’una progressiva liberalització econòmica de l’estat pel mandat de les grans institucions financeres internacionals.

Waldo Fernández va analitzar el context socioeconòmic i polític i el mite de la reconstrucció. Segons explicava, moltes de les donacions destinades al país després del sisme ja eren fons compromesos des de feia anys. Les xifres reals ballen segons la font, però s’estima que només han arribat entre un 10-15% dels fons destinats a la reconstrucció. També destacava que “alguns préstecs i cancel·lacions del deute han estat computats com a fons de reconstrucció” malgrat no ser-ho i que institucions financeres com el Banc Mundial o l’Interamericà s’han negat a la condonació. A mode de paràbola, va fer una darrera reflexió: l’any 2004 l’ONU va enviar 17.000 efectius militars a Haití davant les atrocitats de la dictadura per donar “estabilitat al país”. Fernández es preguntava: “No hauria estat millor que la comunitat internacional hagués facilitat un consens polític per afavorir així l’enfortiment de la seva ciutadania?”

Carles Soler, activista i coneixedor del terreny haitià en primera persona, va centrar el seu discurs en destacar el rol de la societat haitiana, aquella que els mitjans de comunicació estatals i catalans tracten amb “tan poca dignitat”. Soler va explicar que la lluita al món rural haitià per tenir accés a la terra i aconseguir una reforma ha estat sempre molt forta, la qual cosa ha provocat sagnants persecucions per part de les elits. Com a exemple, va citar una recent iniciativa portada a terme per gent haitiana ben organitzada: la creació d’un banc de llavors nacional, amb el suport de La Vía Campesina, per poder autoabastir-se a mig termini, donant així l’esquena a un regal enverinat de la transnacional Monsanto que tenia com a objectiu últim la “colonització” de la vegetació i productes de terra propis de l’illa.

Una mateixa conclusió va tancar l’acte: el futur d’Haití passa per un enfortiment de la institucionalitat política i civil i per dignificar la seva gent. Objectivament és difícil ser optimistes perquè la situació no ha canviat significativament en un any, ara bé, la seva gent té la força per tirar endavant ja que no ha deixat mai d’organitzar-se i treballar per sobreviure. Això precisament ens va explicar Iderle Brenus, lideressa haitiana, en una impactant entrevista concedida a la Magalla la primavera de l’any passat.

L’ exposició, que es pot visitar al Palau Robert fins al 13 de febrer i està organitzada conjuntament entre la FCONGD, algunes entitats federades i el Palau Robert, fa un repàs gràfic a l’empitjorament de les condicions de vida al país després del terratrèmol, a l’esperit de superació de la seva gent i al suport que les diferents entitats catalanes estan donant al poble haitià. Les persones que visitin l’exposició ja poden escriure els comentaris, pensaments i impressions en una xarxa instal·lada al Jardí.

 CANAL SOLIDARI

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 26 de gener de 2011 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.