El Dr. Eduard Pons i Soler de la Ràpita (SMMonjos)
Deixa un comentariUltra el santificat Raimon de Penyafort, el rapitenc més important que ha tingut el municipi de Santa Margarida i els Monjos ha estat el doctor Eduard Pons i Soler.
Eduard Pons va néixer el 26 d’agost de 1891, concretament a les 3 de la tarda, a la masia de Sellarés de la Ràpita i va morir l’any 1960 a Barcelona. La masia de Sellarès estava darrera d’on actualment hi les naus de la benzinera, era una propietat important de la que qual tan sols queda la denominació dels Pins de Sellarès, popularment coneguts com els Tres Pins, malgrat que actualment tan sols en quedin dos. Eduard Pons era fill del farmacèutic Josep M. Pons Reventos originari de Torrelavit i de Magdalena Soler Totosaus d’Els Monjos, propietaris de la masia.
El dr. Pons també va ser farmacèutic com el seu pare, va tenir la farmàcia a la Travessera de Gràcia de Barcelona, era un home conegut pels seus consells mèdics, la seva ciència en la formulació de productes i el seu humanisme.
En Josep Rius i Morgades (El Vendrell 1912-1996) en el seu text “El dr. Eduard Pons i Soler, un penedesenc exemplar” després d’exaltar la catalanitat del personatge escriu, “Pels milers i milers de persones que ell va curar, tant amb els seus preparats com amb els seus consells senzills, però plens de saviesa, aquest home serà recordat amb veritable nostàlgia per la seva ciència, altruisme i simpatia vers els treballadors. Ell és digne de figurar entre els fills preclars i honorables de la nostra terra”. “Homes com ell, són els que formen, els que ajuden a formar una comunitat espiritualment solidaria, humanament agermanada, l’única manera de viure i conviure en el futur”.
Rius i Morgades va ser un vendrellenc amic de Salvador Espriu, autor entre d’altres de “Bells indrets catalans”, “Catalunya estimada”, “La Comarca del Garraf”, etc… Va lluitar durant la darrera guerra civil al costat del govern escollit defensant la democràcia i Catalunya. L’any 1942 encara estava engarjolat a la presó Model de Barcelona.
Rius i Morgades en un altre apartat del seu text sobre el dr. Pons i Soler, l’any 1980, escriu adreçant-se a l’ajuntament de SMMonjos , quan ja s’havien fet les primeres eleccions democràtiques, “jo demanaria al nou ajuntament que dediques un dels seus carrers principals a un fill seu que no sols honora el seu poble i la seva comarca”.
Quaranta i dos anys després d’aquella sol·licitud, a SMMonjos, encara no hi ha cap carrer amb el nom del seu fill l’il·lustre, Dr. Eduard Pons i Soler.