Josep Arasa i Ferrer

El camí de l’oblit és un passatge senyalitzat i pautat que ja fa uns mesos han endegat tots els partits.

Abans de les eleccions espanyoles és succeiran multitud d’actes i promeses amb l’afany que oblidem la nostra dissort. Si fa uns dies el tàndem Zapatero el Mentider i la Chacón ens  sorprenien amb una formula vella d’ajut als lloguers, ara és en Montilla que, al Parlament utilitzant la tàctica del descrèdit del adversari, qui vol que oblidem la manca de responsables del desori energètic d’aquest estiu. En Mas fa el mateix proposant un nou referèndum sobre un Estatut que ell va pactar, en el cas que el Constitucional el retalli.

En Montilla demana “lleialtat a Espanya”, fa l’epitafi de la Catalunya nació i transforma la Generalitat en l’administració d’una “comunidad autonoma”, mentre els seus companys de govern, amb dos comentaris i tres gests, és mantenen com convidats de pedra invisibles.

Això si, dins de quatre dies – el 21 de desembre-, tots es faran visibles. Amb camisa i corbata, de la ma d’en Zapatero aniran a inaugurar l’AVE de Tarragona i Barcelona, tot i ser sabedors que a finals d’any l’obra no estarà acabada. Però una fotografia electoral val més que mil dissorts populars o mil promeses no acomplertes.

La consigna general es clara: abans de les eleccions el poble ha d’oblidar. Que oblidi les plaques de matricula, que oblidi els nyaps energètics, que oblidi les seleccions nacionals, que oblidi les cues de les carreteres, que oblidi els  sous de misèria per uns i els grossos dels polítics, que oblidi els pactes i els seients, que oblidi les jubilacions de gana, que oblidi les renuncies, que oblidi les reivindicacions, que oblidi la repressió, que oblidi…………

El camí cap a l’oblit és curt i no te aturador.