EL CASTELL VELL D’OLIVELLA

Deixa un comentari

EL CASTELL VELL D’OLIVELLA

Dalt d’un turó menut i punxegut ,el Puig Molí de 304 m d’altitud, des d’on es domina tota la vista del municipi d’Olivella, hi ha les restes d’una antiga fortificació “El Castell Vell”.

El “Castrum Olivella” es construí l’any 992 als límits de Viladellops, i segurament va formar part  del dispositiu defensiu en el procés de la reconquesta. Està documentat en un testament del jutge Teudiscle. Sembla que el domini senyorial del castell d’Olivella pertanyia al bisbe de Barcelona, però això no és confirmat fins anys posteriors, en què el bisbe Arnau de Gurb donà el castell, el seu terme i les seves rendes a la capella de les Onze Mil Verges (l’actual capella de Santa Llúcia) de la catedral de Barcelona, el 1271. Posteriorment la jurisdicció passà al capítol de la seu de Barcelona.

Del recinte medieval, avui molt deteriorat, se’n conserven diversos testimonis, algunes parets d’escassa alçada i alguna pedra retallada. Els murs es confonen amb els marges de les feixes de les abandonades vinyes. Al bell mig de les ruïnes hi ha el punt més elevat, on probablement hi havia una torre. El castell tenia una muralla de planta rectangular, d’uns 27 metres de costat, i una altra circular. Són apreciables trossos de marges de construcció romànica, semblants als de l’església  propera, de Sant Pere del Castellvell d’Olivella.

L’església és l’antiga parroquial d’Olivella, malauradament molt malmesa. L’església és romànica tardana, de planta rectangular, d’una única nau d’uns 14 X 5 metres, edificada de llevant a ponent, amb capçada a llevant per un absis semicircular del qual encara es constaten fragments del mur i alguna obertura, i amb entrada al costat de migdia. Malgrat la ruïna, romanen alguns detalls de l’absis i un bon tros de l’altar de pedra. A partir del 1508 fou també dedicada a sant Feliu.

En períodes posteriors el turó i les seves construccions foren reutilitzades per altres usos. Així es va construir una torre de planta circular coneguda com el Molinot o el Molí del Rector, situat al mateix cim. És una construcció que va aixecar, a finals del segle XVIII, el rector del poble, tot aprofitant les pedres de l’enrunat castell. A causa de la mort d’aquest rector les obres restaren inacabades, i mai va entrar en funcionament. Hi volia bastir un molí de vent, les moles del qual van ser abandonades en un camí.

L’any 1164 cinc propietari o cavallers atorgaren a un tal Cabot i a d’ altres persones que havien començat a artigar un puig erm, dins el terme del Castell Vell d’Olivella, la carta de poblament. La donació comportava que els afavorits hi aixequessin una fortalesa i paguessin un cens al senyor dominical. Aquesta fortalesa és documentada amb el nom de Castell Nou d’Olivella el 1264. El creixement demogràfic d’Olivella féu que l’any 1625 la parròquia de Sant Pere i, posteriorment, Sant Feliu fos traslladada al solar del Castell Nou.

Publicat el 13-12-13 a El 3 de vuit  

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 13 de desembre de 2013 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.