EL CASTELL DE MEDIONA
Deixa un comentari
El castell de Mediona s’ubica en un emplaçament privilegiat pròxim a la via que connectava l’Alt Penedès i l’Anoia. A principis del s. XI va ser un emplaçament clau pel control de la frontera i la recuperació del territori. El topònim Mediona apareix documentat l’any 954 i el castell l’any 1011, en una donació a Sant Cugat del Vallès d’uns alous i un molí situats prop del riu de Bitlles.
Tot i trobar-se en estat ruïnós, encara conserva molts elements arquitectònics que confirmen que ens trobem davant d’un castell gran, amb dos recintes. És un castell arquitectònicament complex, fet en tres fases i ampliacions. Les més antigues datarien del segle X, són una torre semicircular adossada a un fragment de mur del costat est, una altra bestorre semicircular destruïda al nivell del que fou el primer pis i un recinte que s’estén cap a l’est amb un mur i una cisterna. El clos rectangular fou ampliat en una època primerenca cap a llevant i resseguint tot el cim del pujol.
Entre els s. XIII i XIV s’inicià una altra fase constructiva que erigeix els edificis de l’extrem sud-oest, del que destaca una sala gòtica rectangular amb arcs apuntats i el celler, segurament obra d’època templera. Aquesta sala, com el baluard, es destruí en part durant la tercera fase constructiva del s. XV, quan es va projectar una torre quadrada de dos pisos. Dins el recinte hi ha l’església del castell, dedicada a Santa Maria.
Al recinte si van instal·lar com a la majoria de castells, cases de pagesos, i d’artesans que treballaven la ceràmica, la forja, el cuir, etc. El bestiar corria entre les cases i els habitants es sentien més segurs entre muralles. El castell està molt lligat al llinatge dels Mediona que ja trobem a principis del segle XI. El 1057, Ramon de Mediona senyor del castell lluità al costat de Mir Geribert contra el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. Durant el segle XII la senyoria del castell passà als Cabrera però els Mediona van conservar la castlania (el govern del castell). El 1194 Ponç de Cabrera oferí el castell com a penyora al rei Alfons el Cast. El 1226 el vescomte Guerau IV de Cabrera cedí el domini superior del castell a l’orde del Temple. El 1242 el castell de Mediona passà als Cardona. La casa ducal de Cardona tingué la jurisdicció del territori fins a l’abolició del règim senyorial al segle XIX. La castlania, el 1266, va ser cedida a Bernat de Barberà i els seus descendents que la retingué fins a l’any 1616 quan Enric de Barberà, clergue, va vendre el castell i les terres a Joan Ferrer, un comerciant de Sant Pere de Riudebitlles. Els Ferrer foren castlans fins al segle XIX.
Els anys 1940 es va restaurar el conjunt que actualment està considerat com a bé d’interès cultural per la Generalitat de Catalunya
Publicat a El 3 de vuit el dia 01-11-18