Josep Arasa i Ferrer

El castell de Font-rubí està situat dalt d’un turó que es desprèn de la serra del Bolet, damunt del nucli vell de Font-rubí,  i a una altitud de 750 metres, en una situació privilegiada per la gran panoràmica que hi ha de tota la plana del Penedès, fet que explica el seu valor estratègic que conformà la marca penedesenca a finals del segle X.

El castell de Font-rubí és un castell molt enrunat. Els primers documents coneguts que en parlen daten del 983, amb el nom de Fonte Rubea. Tres anys després el rei franc Lotari, en confirmar les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès, al·ludeix  al castro Fonterubeo. Entre el 1078 i el 1082, Ramon Berenguer II encomana a Rainardus el Castello de FonteaRubea, fet que confirma que el castell ja depenia del comte barceloní. El 1121 Berenguer de Queralt jurà fidelitat a Ramon Berenguer III pel castell de Fonte Rubia. El castell pretengué a Guillem de Bell-lloc (1172), i Arbert de Mediona el comprà l’any 1303. L’any 1306, el rei Jaume II ordenà que Vidal de Font-rubí no continués exigint mals usos als homes que depenien del castell. L’any 1349, el rei Pere el Cerimoniós manà al subveguer de Vilafranca del Penedès que acudís a Font-rubí per investigar un robatori comès coincidint amb la pesta negra. El 1358, Alamanda, vídua de Ferrer de Vilafranca satisfeia una contribució pels 106 focs que hi havia a Castri Fontrubia. El rei Joan II, el Sense Fe, el va vendre el 1391 a Pere de Febrer. Més enllà del segle XIV ja no hi ha notícies del castell, que segurament ja es trobava en desús. Més tard esdevingué centre de la baronia de Font-rubí o de Font-rúbia (coneguda també com la baronia de Grabuac), si bé vers l’any 1600 consta que el posseïa en Miguel Torrelles.  Després de la Guerra de Successió ja va ser enrunat del tot. La darrera notícia del castell data del 1847 quan Madoz, en el seu Diccionario, descriu Font-rubí fent referència a la residència d’una junta carlista (1838 al 1840) a la casa anomenada Fàbraga damunt la qual comenta l’existència d’un castell en runes.

L’estat actual del castell és força ruïnós. Hi trobem una torre al cim, restes d’un recinte força gran cap al sud, més avall un nou recinte i al sud-oest d’aquest, restes d’un edifici que pot correspondre a l’antiga església del castell. La torre, construïda sobre la roca, és rectangular amb caires rodons. Fa a l’interior 3,5 x 3 m; el gruix dels murs és de 290 cm i l’alçada que es conserva és d’uns 4 m. L’aparell és fet de carreus grans a l’exterior i més petits a l’interior. La torre ens mostra la transició entre torres rectangulars i circulars i fou construïda igual que les muralles i els recintes del sud el segle X. La suposada església és un xic posterior.

Publicat a El 3 de vuit el 17 de febrer de 2017