EL CASTELL DE CASTELLET

Deixa un comentari

Una de les fundacions més importants d’Europa –Abertis- té la seva seu al castell de Castellet (Castellet i la Gornal). El castell està situat damunt del meandre, estret i elevat, que forma el riu Foix després de rebre les aigües de la riera de Marmellar. El castell gaudeix d’una extraordinària panoràmica que li va fer dir a Ausiàs March (1400-1459): “ Tot mon parlar als qui no hauran vista res no valrà, car fe no hi donaran” (Tot el que jo pugui dir als qui no us hauran vist, de res no valdrà, perquè no s’ho creuran).

Segons els arqueòlegs la primera fortalesa de Castellet fou construïda pels ibers fa 2.500 anys, per tal de controlar  les vies de comunicació de l’indret: la via Heràclia, anomenada Via Augusta en època romana (El 3 de vuit 08-01-13), i el pas entre la costa i l’interior seguint el riu Foix.

L’ocupació del castell, amb diferent grau d’intensitat, es va mantenir des de l’època ibero-romana fins l’època comtal (segle X), època en que  comença a aparèixer documentació escrita sobre el castell. L’estructura arquitectònica de la torre mestra i d’alguns murs suggereixen que s’hi van fer reformes durant el període hispanomusulmà.  L’any 977 el castell i el seu terme –Castellet i la Gornal, l’Arboç, Bellvei, Calafell, Lletger- eren del comte Borrell II de Barcelona. En aquells temps ja existien el clos emmurallat, la torre mestra i alguns indicis de cabanes. L’església de Castellet, sota l’advocació de Sant Pere, ja està documentada l’any 1106.

El 18 d’agost de 1206 al testament de Berenguer de Castellet, canonge de la catedral de Barcelona, es pot  llegir que deixa a la seva germana Saurina el palau de Castellet. Per la quantitat de persones que disposa que hi visquin el palau devia tenir unes dimensions considerables. També posseïa abundant parament de taula i esclaus sarraïns.

L’any 1405 en son propietaris la família Torrelles, posteriorment ho serien els Desplà, els Recasens i el 1472 els Peralta. L’any 1615 en un inventari que fa aquesta família s’hi fa constar que el castell disposa de  celler, presó, cisterna, sala d’armes, estable, latrina i nou estances moblades amb el mobiliari corresponent. A la sala d’armes hi havia tres albardes, una escopeta, cinc arcabussos, set ballestes…. i a la presó un cep de fusta en bon estat.

Dels Peralta el castell va passar als Aguilar i d’aquets als Icart. Dels Icart, per matrimoni, als Queralt, comtes de Santa Coloma. El 1778, essent propietàries els Queralt, van ser contractats mestres d’obres i fusters per reparar els dos molins existents, el pou de gel i el castell. Malgrat tot, l’any 1883 el castell ja presentava una imatge ruïnosa.

L’any 1923 arribà a mans de Josep de Paray i March, arxiver diocesà de Barcelona, qui el va restaurar entre els anys 1928 i 1930 d’acord amb el gust neogòtic. L’any 1999 l’empresa Abertis adquirí l’edifici i el rehabilità curosament.

Publicat a El 3 de vuit (08-03-13)

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 8 de març de 2013 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.