Josep Arasa i Ferrer

Les nits de Sitges tenen un cert aire irreverent, un aire de trencament,  un perfum de pecat. El carrer “Primer de Maig de 1838”, de Sitges es troba al centre de la vila entre la plaça Indústria i el passeig Marítim. Durant el franquisme el carrer fou batejat “Dos de mayo”, i a partir dels anys 60 del segle passat rebé el malnom de “Carrer del Pecat”.

Al segle XIX arribà un dels capítols més tràgics que ha viscut Sitges,  va succeir durant la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys. Sense aprofundir en les raons econòmiques i socials que originaren la guerra, la dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a l’Estat Espanyol quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes (carlins) no acceptaven la seva filla Isabel II d’Espanya, declarada hereva i defensada pels dits liberals o isabelins. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat.

Sitges, a principis del segle XIX tenia uns 3.600 habitants que majoritàriament es dedicaven al conreu de la vinya de malvasia. La vila era d’esperit liberal, i davant el perill armat va reforçar la seva milícia. Els primers dies de 1836 els carlins, comandats per Benet Tristany, ja van fer una ràtzia per Sitges. A principis d’agost de 1837 una nova expedició de saqueig del canonge Tristany porta els seus homes cap a Vilanova, Sitges i Sant Sadurní. Des de Sant Quintí de Mediona, on els carlins tenien la base, el capitost  “Llarg de Copons” atacà el Vendrell (desembre de 1837), Sant Martí Sarroca (9 de març de 1838), l’Arboç (12 de març 1838) i Sitges (1 de maig de 1838). Aquest esdeveniment històric es recordà a la vila amb el carrer que duu aquesta data.

Manuel Ibañez Ubach més conegut com el “Llarg de Copons”, era un guerriller carlí -nascut a Copons vers  l’any 1800 i mort a Berga el 1839- que ja havia participat a la guerra del Francès (1808-1814) i en la guerra dels Malcontents (1827). Agafat presoner va ser reiteradament enviat al presidi de Ceuta. Amnistiat (1832), tornà a Catalunya i va ser un dels primers a llançar el crit “Visca Carles V”. Com a cap carlí participà en la presa de Berga, Ripoll, Prats de Lluçanès, Ribes de Freser, Reus i Sitges.

El franquisme va canviar el nom del carrer “1 de maig de 1838”, pel de “Dos de Mayo”, data que no tenia cap significació local. L’Aixecament i derrota del dos de maig de 1808, és el nom amb el qual es coneix l’aixecament popular de Madrid contra els francesos. La protesta fou reprimida per les forces napoleòniques. Arran d’aquesta derrota s’estengueren proclames d’indignació i crides públiques a la insurrecció armada dels espanyols.

A mitjans dels anys 60 del segle passat, -quan les nits del nacionalcatolicisme eren insípides, grises i anodines- el poble de Sitges, va rebatejar  el carrer “Dos de mayo” amb el malnom del “Carrer del Pecat”. Allà en Ricardo Urgell fundà el Bar Titos i des d’allà va fer néixer, l’any 1966, el grup de discoteques Pacha.

 Publicat el 25-10-14 a El 3 de vuit

Per saber-ne més.-

El primer carlisme al Penedès (1833-1840) una indagació a escala comarcal, Manuel Santirso Rodriguez, http://pagines.uab.cat/decimononica/sites/pagines.uab.cat.decimononica/files/penedes.pdf

La primera guerra carlina (1833-1840) als arxius judicials del Penedès. Ramon Arnabat i Mata, Miscel·lània Penedesenca 1994 Vol XX, Pag 288

Història de Catalunya . La fi de l’antic règim i la industrialització (1787-1868) , Josep Fontana,  Edicions 62, 1988