EL CAP ÉS UN VENEDOR D’ESPERANÇA

Deixa un comentari

Zapatero diu que el govern espanyol ha de donar confiança, impulsar la recuperació i fixar la lluita contra l’atur com a principal prioritat. Ho ha dit en la reunió del comitè federal del PSOE a Madrid, on també ha anunciat que compareixerà dijous al Congrés per presentar aquest nou paquet de mesures. (22/11/08)

 Il·lús de mi , em creia que ara els polítics posarien senderi en els seus plantejaments tot impulsant mesures tendents a l’estalvi i a la racionalitat pròpies d’un moment de crisi. Tot i així, no tenia cap confiança amb la “recreació del capitalisme” a la que va anar –amb bombo i platerets- el cap del govern de la vuitena potencia mundial.
Una crisi que va començar amb una inflació descontrolada degut a l’augment del preu del petroli i l’habitatge. Una crisi agreujada per la  ceguesa del govern espanyol que la va negar fins passades les eleccions per tal d’oferir un regal-et de 400 euros per contribuent.
Sense que els governs europeus puguin controlar les devaluacions de la moneda, amb una facturació energètica elevada, en un Estat conegut per la seva baixa productivitat, amb una balança comercial negativa i preveient una davallada dels ingressos turístics; el sentit comú em feia esperar que les primeres mesures governamentals serien per ajudar a les empreses en la recerca de nous mercats, a la seva reconversió i aquelles adreçades a l’estalvi energètic  o les tendents a reduir els diferencials entre preu de cost i preu de venda.
A nivell macroeconòmic, podia fins i tot esperar, la creació d’impostos ecològics sobre el transport per tal de fomentar el consum de productes de proximitat, o els impostos sobre les plusvàlues generades amb l’especulació borsària, o la supressió del secret bancari als paradisos fiscals.

Sorprenentment per a mi -que tan sols conec la política econòmica del sentit comú- les primeres mesures han anat adreçades a ajudar la banca que cada semestre ens mostra els seus multimilionaris beneficis. (segueix)

Fa un temps, els responsables governamentals, deien que amb la quantitat de paper que es recicla a tot l’Estat, hi ha un estalvi de 400.000 tones de petroli. Que la recuperació de dues tones de plàstic equival a l’estalvi d’una tona de petroli. Que si s’utilitza per a produir vidre nou, vidre reciclat s’estalvia el 44% de l’energia. Si aquests criteris són certs, sembla, que ara és el millor moment per incentivar el reciclatge.
Fa més d’un anys que els especialistes – i els demés- proveíem una forta crisi econòmica. Tothom coincideix en la previsió que aquesta crisi serà llarga, i encara no conec que s’hagi adoptat cap mesura pel foment de la recuperació i el conseqüent estalvi energètic.
Demanar als nostres politics imaginació potser és demanar massa, per això els hi recomano copiïn les resolucions dels països veïns. A França ja fa un any que no és troba cap bossa de plàstic en els establiments. A Suïssa fa temps que tots els camions que travessen la confederació paguen un impost ecològic per la contaminació que emeten en creuar-lo.

 A Catalunya, ni en aquest moment tan greus, no estan saben emprendre iniciatives diferenciades -i no serà per falta d’assessors-, ni han sabut acabar amb el malbaratament econòmic que afecta a totes les nostres administracions.
A tall d’exemple exposo alguna despesa dubtosa realitzada en aquests darrers mesos:
El Parlament va aprovar l’Oficina contra el frau amb les mateixes competències que la Sindicatura de Comptes i amb un pressupost de tres milions d’euros. La campanya publicitària Som-hi, impulsada per la Generalitat costa més d’un milió d’euros. Desconec el import de la campanya promocional que esta fent el govern per tal de recuperar els radiooients perduts a Catalunya-radio. Ni sé el que han costat els viatges i l’allotjament en hotel de quatre estrelles, a Oslo, dels regidors de Puigdàlber (300 habitants) i de Subirats per conèixer com aquesta capital nòrdica tracta als seus avis ( aprofitant el viatge, ja que pagava el poble, van anar a veure els fiords).
Estic segur que els casos exposats tan sols son la punta d‘un iceberg molt gros i profund de corrupció, que tan sols fan incrementar la malfiança cap el sistema i vers les persones que el dirigeixen. Amb aquestes actuacions es difícil que entenguem les mesures anti crisi que estan emprenen. Perquè l’important no es el poder que tinguin els nostres polítics per tal de dictar-les, si no el que els demes creiem que ells tenen. I els demes ja no els creiem.

Napoleó va escriure: “Sols es pot governar a un poble oferint-li un previndré, el cap és un venedor d’esperança”.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 27 de novembre de 2008 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.