Josep Arasa i Ferrer

Parlar del bosc tan sols quan es crema, és com parlar del País Basc tan sols quan hi ha un atemptat d’ETA. Sembla que vulguin fer-nos assumir les dues circumstancies.
El bosc és molt més que un incendi forestal i les mesures per apagar-lo. El bosc és -o era- la font de subsistència de molts propietaris forestals i de molts ramaders. Te una funció ecològica innegable i una funció social. (segueix)

Les polítiques de protecció dels nostres boscos semblen inexistents darrerament i es constaten en els pressupostos: es gasta el doble en mesures per extingir els focs que en mesures per a la prevenció dels incendis forestals.

Soc conscient que els boscos del nostre país tenen el defecte d’estar ubicats lluny dels centres urbans recaptadors de vots. Que els arbres dels nostres boscos triguen molt més a créixer que el temps que necessita un polític per tornar-se a presentar a una nova campanya electoral. Malgrat tot, crec que els nostres arbres haurien de merèixer més atenció del govern.

Que el conseller d’Agricultura –sr. Llena- no s’hagi presentat encara a les terres d’Horta de Sant Joan és una mostra del interès que li mereix aquella explotació forestal. L’home, per tal de poder sortir a la foto –la seva especialitat- ja va anar a l’enterrament d’un dels dissortats bombers.

Els boscos a Catalunya tenen problemes greus, agricultura ho sap i mira cap a d’altres bandes fins el proper incendi. La fusta ja no és rendible, la propietat esta molt dividida, no hi ha tasques de manteniment, etc…

Els remats de cabres que ajudarien a netejar el sotabosc no mereixen l’atenció que tenen a d’altres països europeus, ni la formació de ramaders especialitzats, ni la venda dels productes derivats, etc.
L’aprofitament energètic de les restes forestals no esta ajudada ni divulgada i així, l’Estat Espanyol es el darrer d’Europa en consum de “pallets” per calefacció. Els palletssón petits cilindres de fusta i matèria orgànica triturada i premsada que serveixen per a la calefacció i s’obtenen –entre d’altres- de la neteja dels boscos o de les restes de poda. El seu us esta molt estes arreu d’Europa i permet l’aprofitament de tots els subproductes forestals.

Els boscos estan ubicats en zones rurals que estan deixant morir. I amb aquest principi iniciem un cercle al que cal posar aturador. Degut a que el bosc no és rendible econòmicament, i les vies de comunicació no es modernitzen i els apropen a nous centres productius, els pobles s’abandonen. Quan les zones rurals perden electors ja no son interessants pels polítics. Si no són interessants pels polítics no hi ha ajuts, si no hi ha ajuts els boscos no són rendibles econòmicament.

En aquest camí trobem una Conselleria d’agricultura sense imaginació, que com a solució anirà a la zona cremada a preguntar quantes hectàrees de conreu s’han cremat, farà una valoració, i oferirà un xec als pagesos a canvi del corresponen bes a la ma.

Si volem salvar els nostres boscos cal una política imaginativa pel territori, una política global que entengui que Catalunya es quelcom més que una ciutat i la seva perifèria, i que els boscos són alguna cosa més que un conjunt d’arbres i animalons pel gaudi dels habitants de la ciutat. Ens cal passar de les paraules als fets, i fer de l’equilibri territorial quelcom més que un eslògan electoral.