Josep Arasa i Ferrer

Explica en Rafael d’Amat  -baró de Maldà- en el seu Calaix de Sastre que la tardor de finals del segle XVIII va passar tres dies a Vilafranca. Va entrar a la vila per la pujada de Sant Salvador a 2/4 de 7 de la tarda. “Nosaltres ignoràbam quins carrers pèndrer per anar a donar fondo en casa Espuny, que és dels Il.lustres senyors Barons de Rocafort”. L’escut dels Espuny encara és visible a la façana del que fou monestir del franciscans (carrer Sant Francesc) de Vilafranca, en el lloc on hi havia la biblioteca del monestir.

L’endemà, el 2 d’octubre, és va dedicar a visitar la Vila “Y dret a la iglésia y convent de Sant Francesch. Entràrem a dita iglésia, que és bastant capaz ab prou bons retaulas, majorment lo major, de escultura y dorat, ab las imatges en lo nincho del mitg, de la Puríssima Concepció, sobre la de Sant Francesch y costats, de Sant Bonaventura, Doctor Seràfich y Sant Nicolàs de Bari. Allí resàrem un Pater noster, fent la deguda reverència a Nostre Amo (alabat sia sempre) y des de allí isquérem als claustros primer y segon. Y des de els referits a l’hort del convent, prou regalat que és de aigua y verduras.…”

“…Proseguírem per son arrabal, com tros de rambla, passant per la vora del quartel per tropa, veyent bastantas teuladas y casas de la vila, ab lo campanar de la parròquia ab lo campanaret y cucurulla sobre, de teulas planas embarnisadas de blanch y blau, que se veya ab lo finestral frente, ab la Maria Salvaterra, que és la campana grosa. Y al costat de esta, a la esquerra [en] un altre finestral, a la Miquela, quedant los finestrals mitg oberts y no del tot ab algun paredat…..Lo carrer, luego de entrat lo portal, se nomena lo de Perellada, ab casas blancas y prou ample…..  “

El dia 3, va anar a veure les obres de la casa dels marquesos d’Alfarràs  (col·legi de Sant Ramon des de 1886). “Se pot dir tota la casa nova, quedant existent encara la vella. Imprimis té la casa un bon zaguan y escala règia, fora de ser no molt ample dels graons. Las pezas passadas, algunas que forman corredors y recambras de dormir, ab la pintura al fresco, ab medallons de figuras chinescas y altras, pareixen bé. Majorment aixís, figurats de arquitectura, los portals del saló, estrados y galeria, tota pintada per lo mateix gust. Y de hermosísima vista detràs de la casa, al ponent, que s’extén a tots aquels terrenos, casas, praderias, masias y pobles contiguos a Vilafranca fins al de l’Arbós, que.s veu a tot, al capdemunt de un turó…. Tota la casa és molt clara, una cuyna molt capaz, menjador, etc. Ab los entresuelos en què habítan los masovers..”

De l’edifici que tan va plaure al baró, malgrat la destrucció estilística de les dependències interiors, va ser el marc de l’Exposició d’Art del Penedès de 1926 (El 3 de vuit 16-11-12).

Publicat a El 3 de vuit 14-12-12