Josep Arasa i Ferrer

La planta aromàtica, que al Penedès anomenem farigola, també és coneguda amb els noms de timó, timonet, tomell, tem, tomaní o frigola. Es originària dels països mediterranis, tot i que actualment ja es conrea arreu. És una mata més aviat petita, que creix com un arbust en timonedes o farigolars, sovint prop de roques i pedres, on pot arrelar amb força. Les seves flors són molt petites i de color blanc o rosat, floreix a partir del mes d’abril i fins als mesos de juny-juliol, segons l’any. El primer moment de recol·lecció és pels volts de la primera lluna plena de la Primavera, a finals de març o principis d’abril. És una planta  associada a les festes de Setmana Santa i Pasqua.
La farigola no faltava mai a cap casa. Sempre s’ha considerat un antibiòtic natural que serveix per guarir qualsevol tipus d’infecció, té una gran quantitat de propietats medicinals: antisèptiques, antibacterianes, expectorants, antiespasmòdic, diürètic, és digestiva (afavoreix la digestió) i activa la circulació i el sistema nerviós. La farigola s’utilitza per a combatre la tos, el mal de coll i altres inconvenients de les afeccions del sistema respiratori (refredats, bronquitis, asma, sinusitis, etc). Ha estat utilitzada per afavorir la gana, com a tònic i revitalitzant general, i especialment a nivell capil·lar, i també per a combatre el mal alè i altres infeccions de la boca. També ha servit per perfumar lligada en remets o com a encens natural per purificar.  A l’edat mitjana era habitual posar-ne al coixí per fer venir la son i evitar els malsons El refranyer recull algunes d’aquestes propietats medicinals: “Per la gola, farigola, “Si et fa mal el païdor, farigola és el millor…..”
A la cuina, des de temps dels grecs i romans,  ha estat sempre molt preuada. La podem trobar en moltes receptes tradicionals, en guisats, sopes, per adobar carns, llegums, cargols, vins i formatges. Hi ha qui alimenta els cargols amb farigola per tal que aquests mol·luscs siguin més gustosos quan són al plat. També és utilitzada per a la preparació d’olis, vinagres i altres adobs i salses, com el romesco, i en l’elaboració de tot tipus de mels i de begudes, com la ratafia.

Com a planta perenne que ressuscita cada any, la farigola ha estat relacionada des d’antic amb la immortalitat i la resurrecció. Considerada una herba sagrada que assegurava el pas a la pròxima vida, la farigola degué ser utilitzada en el marc de cerimònies arcaiques relacionades amb el destí de les ànimes. Per això, la feien servir els egipcis, per a embalsamar els morts i momificar-los i en tot tipus de ritus funeraris. A l’Antiga Grècia, l’utilitzaven com a encens, que cremaven davant l’altar dels déus. A casa nostra la farigola està sobretot relacionat amb la Setmana Santa i la mort i resurrecció de Crist. Les celebracions de la Setmana Santa i Pasqua són sempre sota la llum de la primera Lluna plena de Primavera, que té lloc després del 21 de març, aquest moment de la fase de la Lluna és el millor per a la recol·lecció doncs quan hi ha lluna plena les propietats i virtuts de les plantes i herbes estan reforçades (la lluna plena altera la sàvia). Collida en lluna plena les propietats i virtuts de la farigola augmenten.

La tradició assenyala que els millors dies per anar a collir farigoles són Dijous Sant al vespre i Divendres Sant al matí, sempre abans de la sortida del Sol. Aquests dies eren molts els que, sols o en companyia, sortien als boscos a buscar-ne: “El Divendres Sant anem a collir farigola al camp”. És una creença molt estesa que la farigola collida el Divendres Sant al matí no perd la flor i té virtuts especials. La tradició cristiana explica que el dia de la mort de Jesucrist el Calvari va florir de farigola. Per això, Dijous i Divendres Sant, mentre Jesús és al monument, era costum que els fidels portessin farigola florida a les esglésies. Així, amb aquesta acció, amb la farigola, una planta que ressuscita cada any per aquestes dates, es pretenien contribuir no només a perfumar extraordinàriament l’ambient, també a la resurrecció de Crist. Antigament, a les portes de les esglésies de Barcelona les venedores ambulants venien poms de farigola florida als que es dedicaven a “visitar o seguir monuments”. Fins a la dècada de 1960, als porxos del Mercadal de Reus, per tal que els fidels poguessin disposar de farigola el Divendres Sant, hi havia parades que en venien.